"Homenatge a l'art" de Carles Arqués a la galeria Esart

Del 23 de febrer a l'11 de març del 2017 la galeria Esart del carrer Diputació, 188 de Barcelona presenta Homenatge a l'art de Carles Arqués i Tost. La mostra serà inaugurada a les 20 h i la presentació anirà a càrrec del col·laborador de Bonart, Ramon Casalé que sobre l'exposició ha escrit que "dins del món de l'art s'han produït algunes morts prematures d'artistes, circumstància aquesta que fa que no sapiguem en realitat quines haguessin estat les seves evolucions creatives. Sense remuntar-nos a èpoques pretèrites, dins de l'art contemporani tenim a artistes com Jean-Michel Basquiat o Keith Haring, per exemple, que no van arribar als 40 anys, però que en canvi trobem obres seves als museus més importants del món. Més a prop nostre hi ha el pintor Carles Arqués, que va morir als 42 anys, amb un futur brillant, sí tenim en compte que en acabar els estudis de Belles Arts va obtenir el 1er Premi de la Dirección General de Bellas Artes, l'any 1975, amb una obra de marcat contingut constructivista. A més, al mateix any ja exposava individualment en una galeria de prestigi com era la Sala Vayreda, la qual cosa indicava que la seva trajectòria prenia un camí molt il·lusionant. La seva família va voler que la seva obra no caigués en l'oblit i aquests darrers anys ha impulsat diverses exposicions per donar a conèixer el seu treball pictòric, a més de la publicació d'un llibre i de crear una pàgina web que servís al públic per adonar-se de la tasca realitzada durant el període de 1974 a 1992. Per això l'exposició que ara presenta la Galeria Esart de dibuixos i pintures de Carles Arqués, serveix perquè el públic barceloní es retrobi amb les seves creacions, que es mouen entre l'abstracció i la figuració. Arqués ha treballat habitualment la pintura, el dibuix i el collage. Ara el que podem contemplar a Esart és un recull dels seus dibuixos a color més importants, a més d'algunes pintures. Aquí veiem a l'Arqués més creatiu i lliure, on el moviment, el color i la forma que hi ha al seu entorn més immediat, suggereixen nous aspectes expressius per entendre millor com és el cos humà, tant si el representa a través de la figura masculina com la femenina. No cal mostrar de manera tangible els rostres o els cossos dels personatges, sinó que la sinuositat i l'estilització de les formes provoquen la sensació de moviment i fan intuir la seva presència".