Ramon isidoro a Puxagallery

Puxagallery del carrer Santa Teresa, 10 de Madrid presenta L'estratègia de l'aire de Ramon Isidoro. Coincidint a Madrid amb la gran setmana de les fires d'art contemporani, Ramon isidoro (València de Don Joan, Lleó, 1964) presenta la seva obra recent, que analitza la matèria sota delicades capes de pintura i fotografies retroil·luminades configurant un projecte site-specific en el nostre espai, ple de picades d'ullet lírics i pureses. La mostra reclama una actitud contemplativa allunyada d'efectismes, oberta a emocions capaços d'explorar aquestes llums visibles i invisibles que neixen del silenci ben entès. S'inaugura el 23 de febrer, a les 20.30 hores, i estarà oberta fins al 12 d'abril. En la seva obra Canvi d'alè Paul Celan (un dels fars poètics de Ramon Isidoro) ens ensenya a respirar d'«una altra manera» per discernir aquest crucial moment que flueix entre la inspiració i l'expiració, aquest màgic instant «on es doblega l'aire»i hi ha una mena de compulsió de la llum perquè l'espai s'habiti. Aquests gestos a penes perceptibles isón els fruits últims del taller de Ramon Isidoro, que aposta per simfonies plàstiques realitzades amb molt d'ofici i certa malenconia que no necessita explicacions profundes sinó de paciència, quietud i del desig de compartir els seus pressentiments. Canviar d'alè, respirar altres paisatges, buscar companys de viatge. D'aquí la presència, una vegada i una altra, d'homenatges que Ramon Isidoro rendeix a les veus callades, o a Friedrich, o a Goya, o a Turner, o a les parpelles d'aquest mar que admira cada matí des de casa nord. Una obra que en les dues últimes dècades ha evolucionat amb inusual coherència i que en aquesta mostra madrilenya aconseguirà els seus millors cotes qualitatives, vibrant en els límits del llenç, jugant i conjugant la il·luminació artificial, i cuidant obsessivament cada escenografia. Una generosa energia vital la d'aquest artista, de qui han escrit grans elogis crítics, filòsofs, escriptors i poetes espanyols com Julio César Abad, Fernando Castro, José Luis Cor, José Manuel Costa, Vicente Domínguez, Luis Feás, Ana Fernández, Joan Carles Gea, Aurelio González Ovies, Javier Hernando, Javier Hontoria, José Isla, Ricardo Menéndez Salmón, Alfonso Palau, José Luis Piquero, Àngel Antonio Rodríguez, Rubèn Suárez o Leopoldo Sánchez Torre, valorant la singularitat i la solidesa dels seus treballs.