Fira Art Madrid 2017, consolidada com a alternativa a Arco

La fira Art Madrid celebra ja la dotzena edició, la qual cosa confirma que és una fira consolidada. Actualment s’hi presenten 43 galeries comptant les corresponents al programa general i al One Project AM17. Pràcticament és el mateix nombre de galeries que hi han participat des de l’any 2013, però lluny de la participació dels anys 2007 al 2009, en què n’hi van anar gairebé una vuitantena. En la primera edició van ser 50 expositors, per tant podríem afirmar que la fira es manté dins d’uns números que permeten la seva continuïtat. De fet, l’embrió d’aquesta fira prové de Barcelona, concretament d’Artexpo, que als anys 90 va tenir una incidència molt important dins del panorama artístic de Catalunya però que, malauradament, no va tenir continuïtat, com també va succeir amb la fira d’obra gràfica Estampa. Totes dues se’n van anar a Madrid aprofitant les desavinences existents amb les institucions i les associacions de galeries catalanes, que mai es van posar d’acord sobre com devien orientar-les. La conclusió és que Madrid, a finals de febrer, té Arco, Art Madrid, JustMad i altres mostres més recents, com ara Urvanity i Drawing Room, Hybrid i Arts Libris. A partir de la novena edició, Art Madrid se celebra al centre de la ciutat, a la Galería de Cristal de CentroCentro Cibeles, situada a l’antic edifici del Palacio de Telecomunicaciones. La Galería de Cristal, amb un espai de 2.800 metres quadrats, permet mostrar els treballs dels artistes amb total comoditat. Art Madrid és una fira multidisciplinària, que aposta per l’art emergent i les avantguardes artístiques. El seu director actual és el galerista Alberto Cornejo Alcaraz. L’any passat la van visitar 20.000 persones. A part de les exposicions també s’organitzen activitats paral·leles. 25% de Catalunya, el País Valencià i les Balears De les 43 galeries, les provinents de Catalunya, el País Valencià i les Balears configuren un 25% d’expositors. I, si es compten les estrangeres, que representen un 35%, ens trobem que, de la resta de l’Estat, hi ha l’altra 40%, la qual cosa demostra que la pèrdua de les fires Artexpo de Barcelona o Interarte de València va afectar molt el mercat firal del país. Les galeries catalanes són de Barcelona: 3 Punts, Alonso Vidal, Marc Calzada, Miquel Alzueta, Zielinsky i Fifty Dots. De València n’hi ha tres: Alba Cabrera, Benlliure i Kir Royal Gallery, i de Palma n’hi ha una: Pep Llabrés. De totes aquestes, només les galeries Fifty Dots Gallery, amb l’artista madrilenya Irene Cruz, i Kir Royal Gallery, amb el valencià Keke Vilabelda, participen en el programa One Project AM17, del qual és comissari Carlos Delgado Mayordomo, en què els artistes reflexionen respecte a temàtiques en les quals predominen aspectes relacionats amb la identitat, el desplaçament i el territori. Històrics i consagrats Tant les galeries Marc Calzada, amb Joan Miró i Antonio Saura, com Benlliure, amb Esteban Vicente, aposten pels artistes històrics i consagrats, tot confirmant que les fires són obertes i no se centren només en l’art emergent o el més actual, sinó també en les avantguardes del segle passat. 3 Punts presenta els seus artistes habituals: l’escultor gironí Gerard Mas, amb els personatges renaixentistes i del món animal; Samuel Salcedo, amb les resines policromades que evoquen éssers estranys i intrigants, i el pintor Ramon Surinyac i els seus paisatges de boscos i de marines tan característics. Alonso Vidal porta el pintor d’Alcoi Xavi Carbonell, que a través de l’abstracció i el color crea un món ple de paradigmes i jeroglífics. La galeria valenciana Alba Cabrera, amb la pintora madrilenya Victoria Santesmases, ofereix una obra conceptual, en què predominen les formes helicoïdals que denoten al mateix temps ritme i reflexió. Calo Carratalá, amb un paisatge monocromàtic que combina territori i natura alhora, és l’altre artista de la galeria. Miquel Alzueta mostra els artistes Bruno Ollé i els seus esmalts geomètrics damunt  ferros; Lídia Masllorens i els seus rostres femenins de mirades insinuants, i la ceramista de la Rioja, Lusesita, amb un llenguatge transgressor i atípic. Quant a la galeria Zelinsky, hi ha l’artista uruguaià Daniel Orson i les seves constel·lacions moleculars, i també el fotògraf brasiler Eduardo Marco, a qui interessa representar la realitat del seu entorn més proper. La galeria mallorquina Pep Llabrés ofereix el treball d’artistes com ara el barceloní Rubèn Torras, amb obres en què la tècnica mixta serveix per mostrar la fusió entre l’art pop i el surrrealisme, i del valencià Robert Ferrer, que combina l’abstracció gairebé geomètrica i conceptual amb la instal·lació. A les imatges, a dalt, Half monkey Half Human, d’Okuda San Miguel. Esmalt sintètic sobre fusta. Exposat a l’estand de Kreisler. A sota, Art Madrid 2016.