Conversa amb Patrycia Centeno a la Biblioteca Carles Rahola

Dins el marc de la Setmana dels Premis Carles Rahola, el dia 23 de febrer a les 18h, l'Auditori gran de la Biblioteca Pública Carles Rahola, al carrer Emili Grahit, 4-6 de Girona hi tindrà lloc la conversa amb la periodista Patrycia Centeno (A Corunya, 1983), qui l’any 2007 vavcrear www.politicaymoda.com, un blog en què analitza l’actualitat des del punt de vista de la imatge. Ha publicat els llibres Política y moda, la imagen del poder i Espejo de Marx, ¿la izquierda no puede vestir bien?Treballa com a assessora de comunicació no verbal per a formacions polítiques i corporatives i analitza l’actualitat a molts mitjans de comunicació. La conversa porta per títol Americana negra o d’aneguets? Despullem els polítics gironins. Durant la tertúlia, l’assessoria d’estètica política Patrycia Centeno explicarà al periodista Jordi Grau del diari El Punt Avui i als assistents a l’acte els secrets d’algunes de les cares més conegudes de l’actualitat local a través de l’anàlisi de la seva imatge i del llenguatge corporal. Segons Centeno: "Un polític va ben vestit si és coherent amb el context, amb el moment social, amb el context geogràfic i amb la seva ideologia. Ella no ho fa. Em pot agradar o no com vesteix la CUP, però són coherents". La Patrycia ha esdevingut un fenomen de masses gràcies a la seva habilitat com a consultora estilística per trobar el més mínim detall d’incoherència en la comunicació no verbal i la indumentària dels polítics que ens envolten. El compte @politicaymoda ha agafat tal embranzida a les xarxes, que els polítics temen els tuits emmetzinats que aquesta jove periodista i professora de Màster a la Blanquerna llença. Ella es defineix com una persona amb sensibilitat estètica i mostra una preocupació especial pel codi animal i humà de la comunicació no verbal i corporal. La seva opinió del polític gironí més influent, el president Carles Puigdemont, és la següent: "Jo crec que el problema d’en Puigdemont no és el cabell, el problema és que l’estètica i el cap no coincideixen. Si li tapes el cap i li veus el vestit dius ‘mira, un de Convergència’. Si li tapes el vestit i li mires el cap, no sé si el situaries a Convergència. Això té a veure amb la semiòtica, recuperant aquests dies Umberto Eco, tot el que té a veure amb el cap i el cabell ho vinculem a les idees. El cabell de Puigdemont, ens està parlant d’una persona progressista i oberta, i després ell mateix s’ha auto imposat un vestit carca, que no clàssic. L’error no és el cabell, l’error és auto imposar-se un vestit, perquè ha cregut que li donaria confiança; doncs aleshores cal buscar un vestit que li sigui més adient". La diversió està assegurada.