Pablo Jiménez Burillo, director de Cultura de la Fundació Mapfre

Pablo Jiménez Burillo és el director de l’àrea de cultura de la Fundació Mapfre des de l’any 2006. Va néixer a Madrid el 1959. Ha estudiat filologia hispànica a la Universitat Complutense i a la Universitat Autònoma de Madrid. És membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art; assessor d’arts plàstiques de la Societat Estatal de commemoracions Culturals i cavaller de l’Orde de les Arts i les Lletres de la República de França (2008). Ha estat director general de la Fundació Cultural Mapfre Vida del 1994 al 2006. Director de projectes i exposicions de la fundació des del 1991. Crític d’art del diari ‘Abc’ i coordinador del suplement de les Arts del 1989 al 1997. Ha coordinat activitats, projectes i exposicions de la Fundació Cultural Mapfre. Director de la traducció de l’edició espanyola del Diccionari Larousse de la pintura (1980) i col·laborador de cultura en diaris com ara ‘Abc’, ‘El País’, ‘Época’, ‘La Tarde de Madrid’, ‘Ya’, ‘El Globo’, ‘Formas Plásticas’ o ‘El Punto de las Artes’. Després d’un any de presència de la Fundació Mapfre a la Casa Garriga Nogués, seu expositiva de Mapfre a Barcelona, parlem amb Pablo Jiménez Burillo.    - Què va impulsar la Fundació Mapfre a tenir un centre expositiu a Barcelona? - La realitat és que feia molts anys que teníem la idea d’obrir una seu a Barcelona. No tenia sentit concentrar les activitats a Madrid. Barcelona és una plaça artística important. Havíem mantingut col·laboracions amb el MNAC, però el nostre propòsit era reforçar la presència a Barcelona. Va sorgir l’oportunitat de poder disposar de la Casa Garriga Nogués, antiga seu de la Fundació Paco Godia, i això va ser el detonant per establir-nos a Barcelona. - Com qualifica el balanç del primer any a Barcelona? - Molt bo. Hem tingut una acollida excel·lent en tots els sentits. S’han presentat exposicions de gran rellevància i el públic ha respost estupendament, fet que ens anima a seguir treballant de cara al futur. Durant el 2016 hem presentat a Barcelona una exposició de fotografia d’Hiroshi Sugimoto. A continuació vam tenir la fonda mirada de Bruce Davidson i hem acabat la primera temporada amb Renoir entre dones. Després de dues exposicions dedicades a la fotografia, vam considerar oportú portar la pintura de Renoir, que ens va convidar a passejar pel seu univers femení. - Les propostes per al 2017 són, del 26 de gener al 30 d’abril, Speed of life, de Peter Hujar. Del 30 de maig al 10 de setembre, Duane Michals. I del 10 d’octubre al 21 de gener del 2018, Pintura Barcelona... - Intentem, en la programació de Barcelona, donar a la fotografia la importància artística que té. Per això fem dues exposicions relacionades amb el tema. Hem considerat que Barcelona ha de reforçar la seva aposta fotogràfica en l’àmbit expositiu. I el nostre paper ha de ser aquest; el de col·laborar en la mesura de les nostres possibilitats a reforçar-la. Barcelona, en el tema fotogràfic, ha d’estar a l’altura de les millors ciutats europees i mundials. - Mapfre va iniciar el 1989 el seu programa d’exposicions. Ha organitzat més de 500 exposicions. Considera que s’ha complert l’objectiu inicial? - Queden moltes coses per fer. En el seu dia, les obres dels segles XIX i XX no eren gaire populars, però hem aconseguit que ho siguin. Hem treballat en aquesta direcció. Nosaltres també hem fet una tasca d’investigació. Mapfre va saber la data exacta de naixement d’Isidre Nonell, quan tothom pensava que era més jove del que deia. Treballar amb l’art és important, com important és difondre’l a través de les exposicions. El projecte és engrescador i queden, encara avui, moltes coses per fer. Les exposicions d’art eduquen i això és el que nosaltres volem fer. - Suposem que l’Espai Miró inaugurat recentment a la Fundació Mapfre és una de les realitzacions de la qual està més satisfet, no? - Doncs sí, sense pal·liatius de cap mena. Tenim un gran nombre d’obres de l’artista i per això hem considerat adient dedicar-li un espai propi que evidencia la importància cabdal de Miró en el panorama artístic mundial. Madrid era l’única gran ciutat miroriana que no tenia un espai concret dedicat a Miró, tot i que hi ha el gran mural del Palau de Congressos i una fantàstica col·lecció al Reina Sofia. Es necessitava aquest espai que, a més, serà un lloc de referència per a estudiosos i que reuneix obres dels anys 60. També hi haurà peces de Calder que va regalar al seu bon amic Miró. - Poden tenir altres artistes un espai semblant al de Miró? - Tenim en estudi aquesta possibilitat. Disposem de material per poder dedicar espais a altres artistes i no es descarta que ho fem, tot i que és necessari estudiar-ho en profunditat. - Al marge del programa de Madrid i Barcelona, Mapfre organitza exposicions itinerants tant a l’Estat espanyol com a fora. Pot explicar-nos els projectes que té de cara al futur en aquest apartat? - Nosaltres fem dos tipus d’itinerància. Treballem en projectes conjunts, com per exemple el Museu d’Art Italià. I itinerem les nostres produccions, sense deixar de col·laborar en tot allò que ens és possible. El problema que tenim, a vegades, és que les peces tenen massa propietaris i això comporta problemes que, en el cas de les exposicions fotogràfiques, són menors. Estem oberts a les itineràncies i, per descomptat, a qualsevol forma de col·laboració que serveixi, bàsicament, per difondre el món de l’art i de la cultura. Hem pogut fer projectes conjunts que han beneficat, des de l’estranger, exposicions de museus de casa nostra, com ara el Reina Sofia, el Picasso... Obrir-nos a la col·laboració amb altres estaments, institucions i museus és un dels nostres propòsits. - El Museu de les Assegurances i el del Modelisme Naval Julio Castedo també formen part important de les activitats de la fundació. - No hem d’oblidar que, tot i ser la fundació una pota important dins de l’estructura de Mapfre, la companyia es dedica a les assegurances. És lògic, doncs, que disposem d’un museu dedicat a les assegurances, a la tasca social que l’assegurança porta a terme. Tenim, al museu, documents de gran significat, un històric de polisses... Per altra banda, hem potenciat el Museu del Modelisme, entre altres raons perquè la fundació disposa d’un conjunt de 60 maquetes que expliquen una gran part de la història del modelisme naval. - Quina és la seva opinió sobre el panorama artístic de l’Estat espanyol en aquests moments, tant en l’àmbit dels artistes com de les fires. - Hem passat una crisi molt dura que ha afectat de manera evident el sector artístic. Tot i això, el sector manté un alt nivell. Tant Barcelona com Madrid ofereixen una oferta artística de primer ordre, encara que cal treballar molt per resoldre qüestions importantíssimes, especialment pel que fa a l’IVA, que és, al meu entendre, elevadíssim. Comprar una obra, per posar un exemple, a Basilea no pot ser un 20% més barat que fer-ho a les fires o galeries d’aquí. Hem de treballar de valent en aquest tema. També he de dir que el sector tira endavant gràcies a l’alta professionalitat de les galeries i a l’empenta dels organitzadors de les fires de referència, com per exemple Arco.