Del 24 de novembre al 19 març del 2017 el Museu Picasso de Barcelona presenta Mitologies, obra gràfica de la col·lecció del museu.
L’esguard creatiu de Picasso no va desaprofitar l’oportunitat d’experimentar la seva particular interpretació del poètic i suggerent univers mitològic, un argument tractat o insinuat recurrentment en la pràctica artística de tots els temps. Fidel al guió de la llegenda, represa d’artistes precedents o adaptada a les pròpies creences i fantasies, l’artista va trobar en els mites grecoromans una font inesgotable de recursos metafòrics per a expressar-se tant plàsticament com íntimament. Aquest univers fabulós es revelaria en la seva obra a partir del gir que aquesta féu, després de l’aventura cubista, cap al classicisme. S’obriria aleshores sense reserves a incomptables possibilitats iconogràfiques que li resultarien tan temptadores com inspiradores. A la il·limitada imaginació, però, s’hi afegiria un fort i dominant geni que, àvid de projecció, no dubtaria a expandir amb més vehemència. Des de la representació èpica, dramàtica, festiva o eròtica que li atorgaven les faules, projectaria nous escenaris en un espai-temps intemporal on mostrar el seu personalisme, vaivens sentimentals i processos creatius.
Les tradicionals figures del cavall i del brau introduirien l’ampli elenc de criatures en forma de centaures, faunes, sabines, déus i semidéus, regnant entre tots ells l’imponent i vigorós minotaure. Atent a les provatures de l’entorn surrealista de Masson i Bataille, a partir dels anys vint, i fins al final de la seva trajectòria, aquests éssers sobrenaturals, desafiants o doblegats, segons requeria l’autor, s’instal·larien definitivament en l’imaginari de Picasso. Va il·lustrar Les metamorfosis d’Ovidi i la Lisístrata d’Aristòfanes, i els nous herois van tenir un paper essencial en concebre les rellevants sèries a l’entorn del taller, l’artista i la model –Suite Vollard o Suite 347– , i també en nombroses i singulars composicions, com ara l’impactant Minotauromàquia. En el seu conjunt, no hi ha dubte que són imatges que reflecteixen un temperament passional i que evoquen el pols vital de l’existència: l’amor i el desamor, la joventut i la vellesa, la vida i la mort, fins les indesitjables conseqüències de cruentes guerres.
Fou, doncs, sobretot amb el gravat i l’hàbil manipulació de les seves tècniques –l’aiguafort, la litografia, la punta seca o el linòleum–, que l’artista aconseguiria incidir de manera més punyent en la lliure expressió que li facilitava el mític repertori. A vegades, les imatges prendrien forma a partir de traços simples i, d’altres, prenent com a base una successiva impressió de línies que tenyien la superfície de contrastats clarobscurs, segons l’acció o reacció que reproduïen. L’exposició Mitologies, obra gràfica a la col·lecció del museu, que es pot veure al Museu Picasso, ofereix una acurada selecció d’aquesta producció, provinent de les donacions de Pablo Picasso, els seus hereus, l’incondicional Jaume Sabartés, la galeria Louis Leiris i d’adquisicions institucionals. Un conjunt d’obra de la qual emergeix el Picasso més enigmàtic.
A la imatge, Pablo Picasso. Centaure i bacant amb un faune. 2 de febrer del 1947. Litografia. Lavis, llapis litogràfic, frottage i raspat sobre paper report transferit sobre pedra, estampat sobre paper vitel·la Arches amb filigrana (prova Sabartés). 50x66,1 cm (làmina). Museu Picasso, Barcelona. Donació Jaume Sabartés, 1962. MPB 70.171. Museu Picasso, Barcelona. Fotografia, Gasull © Successió Pablo Picasso, Vegap, Madrid 2016.