La Galeria de Sant Cugat exposa "Pretexts", la pintura lenta de Sok Kan Lai

Sok Kan Lai (Hong Kong, 1959), per referir-se a la seva obra, defuig d’etiquetes previsibles com ara realista o hiperrealista i, segons defensa: “Tot i que no sóc capaç de fer abstracció, el meu plantejament és completament abstracte.” En l’exposició Pretexts, que presenta a La Galeria de Sant Cugat del Vallès, del 24 de febrer a mitjan abril, es mostren una vintena de peces, entre dibuixos a llapis i aquarel·les. Hi proliferen les natures mortes de fruites i verdures o amb altres estris (un auricular amb un CD a sobre d’un tamboret, una càmera fotogràfica, un pot de xinxetes, entre altres coses que pul·lulen pel seu taller). Els vegetals i objectes que retrata “són el pretext –subratlla– per treballar allò que m’interessa: les composicions i els colors, els tons i la llum; no té cap importància que pareguin reals”. L’artista, que resideix a Catalunya des de principis dels vuitanta, s’entreté en els matisos, a encertar el to, el color, els contrastos de llums, grisos i ombres. “Necessito tots aquests objectes –s’explica– per crear les meves composicions però no els miro com el que són (un plat, una raqueta), sinó com a formes i colors. És un joc d’abstracció: una colflori, per exemple, m’ofereix una taca blanca al quadre, un ganivet al costat fa de vector i equilibra el pes d’aquesta taca, i un mantell és molt més, es converteix en un grapat de línies que m’ajuden a compensar la composició.” El seu univers creatiu és d’interior i està format per allò que té a l’abast. Diu que no fa paisatge perquè hi ha massa detalls i se sent segura en les figures clares, definides; i només ha experimentat amb el retrat amb la seva filla en un parell d’ocasions. Sok Kan Lai es refereix al llapis i l’aquarel·la com unes extensions de la seva mirada. El seu procés de treball per capes i gairebé sempre amb llum natural és lent i laboriós: “Cal una extrema disciplina i paciència.” L’artista autodidacta reconeix que dedica mesos a fer cada una de les peces i que per mor d’això té una producció petita. Cada un dels quadres de Pretexts funciona com a fragment del seu món tancat, una finestra d’entrada a la seva cambra, on tot passa a poc a poc i de manera tranquil·la. “La meva obra –afirma– és una construcció de mi mateixa”. Estem davant d’una pintura lenta, sense estridències, que reclama una contemplació pausada i detinguda. A la imatge, Sok Kan Lai. Aina en ombra, 2015. Llapis sobre cartó. 28x25,3 cm.  La Galeria de Sant Cugat del Vallès.