100 anys de TBO: el llibre-homenatge d'Antoni Guiral

El març de 2017 se celebra el centenari de l'aparició de TBO, la revista que va donar nom a totes les publicacions d'historietes. Antoni Gual, amb la col·laboració de Lluís Giralt, publica el llibre 100 años de TBO, el libro definitivo sobre la revista que dio nombre a los tebeos. Els lectors hi trobaran un estudi exhaustiu de la història d'aquesta publicació, els seus avatars i les seves anècdotes, així com informació completa sobre les seves sèries, seccions i autors. Aquest llibre-homenatge a la gran revista TBO vol ser un record de la trajectòria d'aquesta publicació i, sobretot, un homenatge a totes les persones que la van fer possible. Persones com Joaquim Buigas, qui va prendre les regnes de la publicació a partir del seu número 10 l'any 1917, i que va passar quaranta-sis anys de la seva vida dedicant-s'hi en cos i ànima. Així com els seus altres directors i tècnics editorials. Així com tots els autors que van passar per la revista, els col·laboradors fixos , els regulars, i alguns de més passatgers. Eren guionistes, escriptors, il·lustradors, humoristes gràfics i historietistes, professionals de la paraula i la imatge que van fer la seva feina tan bé com sabien fer-la. Entre els seus noms hi ha signatures insignes, bàsiques en la història del dibuix en general, d'altres més modestes però semblantment respectables. Tots hi van deixar la seva impremta amb els seus textos, seccions i historietes i amb els seus personatges, algunos d'una popularitat increïble i bàsics en la història de la historieta. Estructurat en dues parts, a la primera l'autor hi fa una revisió de la història de la revista en les seves diverses etapas: de 1917 a 1938; la seva reaparició després de la Guerra Civil en una època en què no podia anar numerada (1941 a 1952); la recuperació de la numeració a la portada (1952 a 1972); la seva modernizació en l'anomenat TBO 2000 (1972-1983), i la reaparició de TBO primer per part de l'Editorial Bruguera (només 7 números el 1986) i a la seva última etapa per part d'Ediciones B (1988-1998). Després del text de cadascun d'aquests cinc capítols, hi ha dos apartats extra: el que l'autor anomena "despieces”, que són textos que parlen de diversos aspectes de cada etapa històrica de la revista, tant dels seus creadors com de les seves edicions i fins i tot de les anècdotes, i un apartat dedicat a les seccions i sèries que van ser més importants en aquests periodes de TBO. La segona part està dedicada als creadors que hi van publicar; n'ha triat trenta perquè era impossible parlar de tothom. L'epíleg explica una digressió personal del que Guiral considera que ha quedat del TBO. Tot el llibre està molt il·lustrat, perquè la imatge era l'essència de TBO, i perquè aquesta història no podria explicar-se de cap altra manera.