CaixaFòrum presenta "Art i cinema. 120 anys d'intercanvis"

CaixaFòrum de Barcelona presenta del 16 de desembre al 26 de març del 2017, Art i cinema. 120 anys d'intercanvis. La mostra, comissariada per Dominique Païni, exdirector de la cinemateca francesa i també exdirector del departament de desenvolupament cultural al Centre Pompidou, inclou 349 peces que s’exposen juntes per primera vegada. Art i cinema. 120 anys d’intercanvis explora el diàleg ric i ininterromput que ha tingut lloc entre les arts visuals i les arts cinematogràfiques. Organitzada per l’Obra Social “la Caixa” en col·laboració amb La Cinémathèque française, l’exposició convida l’espectador a fer un joc de relacions i associacions fluides ple de matisos i de sensibilitat, amb troballes que canvien el nostre punt de vista sobre pel·lícules i obres d’art que formen part de la nostra memòria visual. Des del cinema primitiu fins al cinema digital i la imatge construïda, el tràvelling és emocionant: Luis Buñuel, Marc Chagall, Charles Chaplin, Jean Cocteau, Salvador Dalí, Marcel Duchamp, Serguei M. Eisenstein, Max Ernst, Henri Foucault, Jean-Luc Godard, Alfred Hitchcock, Yves Klein, Fritz Lang, Fernand Léger, Roy Lichtenstein, Auguste i Louis Lumière, David Lynch, Claude Monet, Eadweard Muybridge, Francis Picabia, Pablo Picasso, Aleksandr Rodtxenko, José Val del Omar i Andy Warhol, entre molts d’altres. La tecnologia digital permet exposar pel·lícules, que passen a rivalitzar a les parets dels museus amb les imatges immòbils de la pintura, l’escultura i la fotografia. L’exposició es divideix en nou àmbits: 1800 (el diorama va representar l’experiència del temps per primera vegada en la història humana. Amb el pas del segle XIX al XX, l’home es va tornar àvid de tot el que era susceptible de proporcionar-li sensacions derivades de l’entrada del temps dins de la imatge); 1900 (les primeres pel·lícules que van fer els germans Lumière tenen una certa similitud amb els motius més recurrents entre els pintors impressionistes. El cinema de seguida es va posar al servei de la representació del que passava al món); 10 (Charlot, que va ser descobert a França gràcies a Guillaume Apollinaire, va despertar l’interès de Fernand Léger pel cinema); 20 (els pintors abandonen els pinzells i agafen una càmera: Francis Picabia, Marcel Duchamp, Hans Richter i Viking Eggeling); 30 (energies renovades en una generació de cineastes que alhora també eren pintors, escultors o poetes, i que creaven assemblages i collages); 40 (el surrealisme va manllevar del cinema una gran quantitat de motius i de figures oníriques i el cinema va recórrer sovint als deliris dels pintors surrealistes); 50 (Godard es reinventa un cinema que havia esdevingut ja massa clàssic); 60 (els cineastes de la Nouvelle Vague clarament van girar la mirada cap a Henri Matisse); 70 (el cinema es consolida com un art entre les arts); 1980-2010 (un pont entre un cinema que explica històries i un art que potser encara no té nom, però que mira de reflexionar sobre la història. El destí dels personatges ja no és l’únic que obsessiona els artistes-cineastes, sinó també el destí de les imatges). A la imatge, Charles Chaplin. Modern Times, 1936. Modern Times © Roy Export SAS.