Terrissa de la Barcelona vuitcentista

Era un abocador, aquell típic racó de fàbrica que amuntega tot allò que ja no serveix, sigui defectuós, excedent o fruit d’una provatura, sigui recent, vell o més antic, qui sap si d’una època remota. Ara l’han descobert, l’han excavat i hi han trobat noves pistes de la Barcelona vuitcentista, la ciutat industrialitzada que legislava per embellir i dignificar els seus edificis d’acord amb el gradual desplegament del pla Cerdà; una primera Barcelona posa’t guapa d’abans de la irrupció modernista.

La descoberta és a l’antiga fàbrica Tarrés, l’obrador de terrissa més important de Barcelona d’aquest període, que és actualment un jaciment d’arqueologia industrial contemporània situat, molt còmodament, al campus de la Facultat de Geografia i Història –entre els carrers Montalegre i Tallers–, on els mateixos estudiants del grau d’arqueologia fan treball de camp i posen a prova els coneixements rebuts. 

Descoberta important. En la darrera campanya d’aquest estiu s’han posat al descobert estructures del taller ocultes fins ara i múltiples peces elaborades. Es pot saber, doncs, que l’obrador d’Antoni Tarrés tenia una producció àmplia i abastava tot tipus de productes, des dels purament constructius, com ara rajoles o canalitzacions d’aigua, fins a elements més decoratius, com per exemple gerros, testos i rajoles amb motius florals i escenes infantils, que decoraven les façanes de les cases de Barcelona. Se sap també que la fàbrica, com era propi d’aleshores, seguia un procés integral de producció, de la sedimentació del fang a l’assecament de les peces i a la distribució, passant pel modelat –sovint manual–, la cocció als forns i l’esmaltat. 

L’arqueologia contemporània. L’arqueologia contemporània juga amb cert avantatge respecte a aquella més passada i remota i és que pot complementar les descobertes dels jaciments amb una do-cumentació històrica diversa, catalogada, arxivada i disponible. En aquest cas, les peces es poden acarar amb un catàleg, editat per la mateixa fàbrica l’any 1893, que en possibilitarà una datació acurada, i saber si aquella peça concreta feia molt o poc temps que era en aquest racó de fàbrica i si era de l’època de l’obrador original, fundat pel pare, Antoni Tarrés, l’any 1840, o si eren peces més modernes, de l’època del fill, que va estar en funcionament fins als primers anys del segle XX. 

En l’excavació s’ha trobat també material del taller francès de L. Colle, cosa que demostra la relació entre els Tarrés i aquest obrador francès. 

Enriquir el relat històric. La troballa a l’antiga fàbrica Tarrés contribueix a enriquir el relat històric de la Barcelona vuitcentista. Saber que una normativa municipal del 1846 va permetre elevar les façanes de Barcelona un pis més si es decoraven adequadament, explica l’augment de la producció en les terrisseries locals. Actualment encara es poden veure més de seixanta treballs de la ceràmica Tarrés en diversos edificis de Barcelona.

El campus d’arqueologia, coordinat pel catedràtic Josep Maria Gurt i dirigit per l’arqueòleg Jacinto Sánchez Gil de Montes, es desenvolupa durant els mesos d’estiu i els treballs realitzats fins al moment han posat en evidència que encara queda molt espai per excavar i molt material per conèixer. 

A la imatge, les peces deoratives trobades al laboratori d'arqueologia de la UB.