"773 quilòmetres de gel" a l'Arts Santa Mònica

Del 17 de gener al 2 d’abril del 2017 Arts Santa Mònica de Barcelona presenta Caminar sobre el gel. Una jaqueta, una brúixola i una bossa de lona amb quatre coses imprescindibles. Tan sols això va necessitar el cineasta Werner Herzog (Munic, 1942) per recórrer a peu i en solitari el trajecte entre Munic i París la primavera del 1974. L’objectiu era visitar l’amiga i crítica de cinema Lotte Eisner, ingressada en estat greu en un hospital parisenc, amb el convenciment que si l’anava a veure es mantindria amb vida. El fruit d’aquesta gesta heroica va arribar quatre anys després en forma de relat autobiogràfic amb Caminar sobre el gel, que alhora posa nom a una exposició col·lectiva a l’Arts Santa Mònica. Una mostra itinerant que agafa el relleu del Bòlit Centre d’Art Contemporani de Girona. Comissariada per David Armengol, l’exposició aplega un conjunt d’obres d’artistes contemporanis de diferents generacions i procedències que acompanyen el relat de Herzog en un sentit lineal i cronològic. L’ampli passadís de l’Espai Anella contribueix a subratllar les connexions d’espai i temps que defineixen l’aventura del cineasta: una caminada en línia recta de 17 dies de durada (del 23 de novembre al 14 de desembre) i 773 quilòmetres de llarg. La descripció minuciosa dels paisatges, les situacions i els pensaments que acompanyen el cineasta alemany durant el seu periple èpic es traslladen a les obres de Pauline Bastard, Lúa Coderch, Rafel G. Bianchi, Lluís Hortalà, Fermín Jiménez Landa, Pere Llobera, Mercedes Mangrané, Àngels Ribé i Irena Visa, i ofereixen la possibilitat d’anàlisi a l’entorn de dues línies de recerca autònomes però complementàries. Per una banda, l’activació del paisatge a través del gest performatiu i l’experiència directa. Per l’altra, una reflexió sobre el gest disfuncional del caminant com també de la figura de l’artista, tots dos capaços de destinar grans esforços i energies a unes empreses alienes a les convencions que estructuren la nostra societat. Per a Herzog, el viatge va ser tot un repte, un acte aproximatiu als propis límits personals i geogràfics, que va assolir amb escreix. Precisament això evidencia la mostra, el concepte de fragilitat humana, que emergeix en contraposició a la intensitat de l’acció poderosa de Herzog, consistent en un caminar per un terreny incert, frígid, inestable i esmunyedís com el gel: “El meu pas és ferm. I la terra tremola. Quan camino, és un bisó el que camina. (...) Si arribo a París, viurà.” La de Herzog hauria estat una proesa de naturalesa absurda si no hagués estat perquè, d’una manera gairebé miraculosa, Lotte Eisner va acabar guanyant la batalla a la malaltia. A la imatge, Pauline Bastard, Les Etats de la Matière (2013/2014). © Arts Santa Mònica.