La Fira d’Art Modern i Antic de Barcelona (FAMA) celebra la seva tercera edició de l'1 al 5 de març a les Drassanes de Barcelona, amb una selecció de peces molt heterogènia, que posa de manifest la bona convivència entre les antiguitats i l’art contemporani.
Tant l’ofici de galerista com el d’antiquari tenen molta tradició a Barcelona. La nova fornada de galeristes i antiquaris de la ciutat ha agafat el relleu dels que van posar els fonaments del primer Saló d’Antiquaris de Barcelona, ara farà quaranta anys. Les dinàmiques de la globalització i la voluntat de revertir la situació que ha afectat el mercat de l’art en els darrers anys han empès el sector a unir esforços per impulsar un certamen adaptat als temps actuals. Enguany, la tercera edició de la Fira d’Art Modern i Antic FAMA, que se celebra de l’1 al 5 de març, coincideix amb una de les setmanes de més afluència d’estrangers a la capital catalana, arran de la celebració del Congrés Mundial del Mòbil. Com en les darreres edicions, l’edifici de les Drassanes Reials ha estat l’escollit per aplegar més de trenta galeries que exposaran les seves peces d’art més genuïnes i excepcionals.
Milers d’anys d’història. Es tracta de gairebé quatre mil metres quadrats que ens permeten passejar entre milers d’anys d’història i adquirir coneixements de diverses èpoques, tendències i peces a través dels expositors. La majoria tenen un gran bagatge, comenta Macarena Massip, directora de Vima Events, l’empresa que organitza l’esdeveniment junt amb el Gremi d’Antiquaris de Catalunya. Entre els expositors trobem des d’antiquaris, com ara Clavell&Morgades i Palau Antiguitats, fins a galeries especialitzades en art del segle XIX i XX, com són Art Petritxol, Gothsland i Jordi Pascual. La joieria del segle XIX de Vendôme de Madrid i els llibres i còdexs antics del prestigiós editor Manuel Moleiro també repeteixen. La presència estrangera està representada per les estampes japoneses de Kotobuki, de Munic, i l’antiquari Miguel Arruda, de Lisboa.
Col·lecció de moble Ramon Pla. Una de les novetats de la fira d’enguany serà la presentació de la col·lecció de moble de la Fundació Ramon Pla Armengol. Aquesta fundació, tot i que és bastant desconeguda, conserva possiblement la millor col·lecció de moble d’ Espanya. Ubicada al barri del Guinardó de Barcelona, l’entitat acull una petita exposició oberta al públic. Actualment, el patronat està estudiant obrir el fons al públic.
Antiquaris i galeries. La fira FAMA continua la dinàmica amb què es va iniciar als anys noranta al Saló d’Antiquaris, apostant per reunir en un mateix espai antiquaris i galeries d’art modern i contemporani. Amb una visió del mercat molt més renovada, l’objectiu és esdevenir un referent de l’art a Catalunya. La fira és un espai de trobada per a tots els agents que participen en el comerç de l’art. Però alhora es complementa amb activitats culturals que conviden a la reflexió, com ara xerrades, conferències i presentacions de llibres. Sense oblidar el tast de vins, tot un clàssic de l’abans saló.
En els darrers temps, l’art s’ha popularitzat i forma part indissociable de la vida de moltes persones. Tot i que encara s’esgrimeix el clixé de l’elitisme de compradors i galeristes, dins de la fira es podran trobar peces per a totes les butxaques –hi haurà algun gravat o objecte rar des de cent euros–. Al nostre país tenim els preus més rendibles del mercat internacional, malgrat la càrrega que suposa el 21%, emfasitza Hèctor Albericio, de la galeria Art Petritxol. I és que el 95% de les obres venudes a l’Estat espanyol, Itàlia i els Països Baixos estan per sota dels 50.000 euros, segons l’estudi El mercado español del arte elaborat per Arts Economics el 2014. Aquests mercats són uns dels més petits en un àmbit global.
Per altra banda, el futur de l’objecte artístic travessa un moment amarg. Els museus d’art contemporani prioritzen un discurs que focalitza l’atenció en l’ús de l’objecte en detriment de l’objecte en si. Així, han trencat amb el cànon de bellesa que durant segles van representar, emblemàticament, les belles arts.
Donar valor a l’objecte artístic. Des de FAMA es reivindica la unicitat de les peces d’art i la seva pàtina com a expressió del temps. Es tracta de posar en relleu el valor de l’objecte artístic, per la bellesa que radica en la seva essència i el concepte inherent que amaga. El principal estímul del galerista és precisament recuperar peces que passen desapercebudes i saber trobar-los un lloc en el present. Si bé és cert que en el món de les subhastes sempre hi ha hagut certa especulació, els apassionats de l’art són persones capaces d’anar més enllà. Deia el pintor Lluís Lleó, en una entrevista, que el col·leccionista no és un client, sinó un aliat. I és que en aquest mercat cal distingir els autèntics exploradors que van a la cerca de la peça que més els pugui emocionar. En aquest procés és ineludible el paper del galerista com a bon prescriptor d’art. Treballar amb l’art connota també saber transmetre i compartir coneixement, assevera Hèctor Albericio.
L’any passat, col·leccionistes, aficionats i iniciats, en total més de set mil persones, van passejar per les Drassanes i van gaudir de l’experiència de la fira. Pagarà la pena acostar-se a FAMA per veure les novetats que els expositors ens presenten enguany i corroborar un cop més la vitalitat de les arts i la cultura a Catalunya.
A la imatge, la galeria Gothsland de Barcelona exposarà a la fira Fama Manola amb mantellina, cap al 1915, de Ramon Casas i Carbó, (Barcelona, 1866-1932).