John Bridges al Museu de la Vida Rural

El Museu de la Vida Rural de L’Espluga de Francolí presenta del 27 de gener al 23 d’abril del 2017 "Terminals còsmiques. Als confins del cap de Creus, l’obra mai vista de John Bridges". La tasca de comprendre no és replicar en forma conceptual una cosa que ja existeix, sinó més aviat crear tot un nou regne, que juntament amb el món donat als nostres sentits, constitueix la plenitud de la realitat. Rudolf Steiner El Museu de la Vida Rural inicia un nou recorregut expositiu i introdueix, de manera habitual, l’art contemporani en la seva programació. La Sala Gran (Lluís Carulla) és escenari, en un acte d’inauguració multidisciplinària, de l’exposició Terminals còsmiques. Als confins del cap de Creus, l’obra mai vista de John Bridges. Comissariada per Jordi Carulla –amic i coneixedor de l’obra de Bridges–, la mostra aplega més d’un centenar d’obres que recorren la trajectòria artística d’un autor que tingué la valentia d’habitar una cambra pròpia des d’on poder cultivar la mirada. Fill del pintor Joan Ponç, John Bridges –pseudònim de Joan Pons i Ferrer, Barcelona 1954-2002– visqué els diferents exilis del pare fins que, arribada la dècada dels 70, inicià en solitari el seu recorregut vital i artístic. Amb la seva companya de viatge, la també artista Rosa Maria Ruiz, s’instal·là a Eivissa, primer –on tingué el seu primer estudi–, i, posteriorment, a la ciutat Suïssa de Vesenaz, on s’interessà per l’obra del filòsof austríac Rudolf Steiner (Donji Kraljevec, Imperi austríac [avui Croàcia], 1861 - Dornach, Suïssa, 1925). Rudolf Steiner fou fundador de l’antroposofia, una forma de coneixement que tracta d’elaborar una comprensió global de l’home i del món. Elaborà, també, l’educació Warldorf, un sistema pedagògic centrat en un profund coneixement de l’ésser humà i les seves diferents etapes evolutives. L’agricultura biodinàmica –l’avantsala de l’agricultura biològica–, la medicina antroposòfica, basada en certes nocions d’ocultisme i de la filosofia espiritual i que entengué la malaltia com a esdeveniments biogràfics vinculats al cos, l’ànima i l’esperit de la persona esdevingueren, junt amb l’eurítmia, l’art del moviment que aconsegueix enllaçar les emocions amb el món exterior, les seves aportacions principals. En aquest context d’investigació científica i filosòfica on l’observació del comportament de l’ànima humana es torna lenta i precisa, on l’aprenentatge esdevé procés i l’experimentació, una via de coneixement, és on rau el corpus creatiu de l’obra de Bridges. Quin, si no, fou l’interès de l’autor català vers l’obra de Steiner? Una energia vibrant recorre tots i cadascun dels elements amb els quals l’autor fabrica els seus artífexs; rostres anònims, ànimes a la deriva, insectes mil·lenaris, planetes vibrants, l’esclat d’una vida que brota i la sentenciada vida silenciada... el transcórrer, el passar, el viure i l’oblit, la pena i el dolor, el somni i la impotència, el bategar d’una cosmologia ancestral que ens il·lumina amb saviesa perquè se sap primigènia i perquè se sap, també, germinadora de la nostra existència. Bridges i Steiner compartiren una mateixa forma d’atansar-se al món que els permeté, des de la plàstica i la paraula, experimentar el món espiritual per a arribar a copsar la llibertat individual. A la imatge, Boite d'insemination partielle.