La Llibreria de l'IVAM, Guillem de Castro, 118 de València, presentarà el divendres 3 de març a les 19.00 h. el número 10 de Paper Engomat, "Silencis i ressonàncies", comissariat per Lola Barrena. El paquet de cigars es converteix en una caixa de ressonàncies que, tot i els silencis, expandeix les propostes d'Atilio Doreste, Masu Fajardo, Bea Padró i Israel Reis, Sara Garsia, Racso Zehcnas, Nicole Delgado, Alexander Rius i Marta Pina.
Paper Engomat és una revista-objecte que neix el 2012, fundada i coeditada pels artistes residents del Centre d'Art La Regenta (Las Palmas de Gran Canària), rosa taula, Jose Juan Torres, Joaquim Artime, Adassa Santana, Josefran Santana, Roberto Canedo. El seu format és el d'un paquet de tabac, fent un gest de complicitat a l'origen tabaquer de l'edifici que els albergava. El projecte compta amb tretze edicions, entre les quals es troben tres números especials i dues comissariats. Cada edició té un tiratge de 100 exemplars. En general, l'edició de cada número es lliura a un artista per, a partir dels conceptes i fonaments amb els quals treballa, buscar creadors disposats a col·laborar / jugar construint una peça de butxaca que pugui oferir un nou punt de vista al seu investigació. Es presenta com un exercici obert, experimental. El resultat és una exposició portàtil que es pot adquirir a un preu reduït.
Les presentacions dels números es vinculen a espais artístics de les Illes Canàries i la península, participant també en exposicions com "Pàgines sense límits" a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània (València 2015), "artbook", Festival Embarrat. (Tàrrega 2015) i fires com la XXVI i XXVII Fira del Llibre de Las Palmas de Gran, PLEC 1 i 2 (Santa Creu de Tenerife) o Gutter Fest 4 (Barcelona 2016). Avui, l'equip editorial el conformen: Joaquín Artime, Gil Gijón, Estefania Sales i M Reme Silvestre. També col·labora Javier Sánchez Villalba.
"Silencis i Ressonàncies" està comissariat per la canària Lola Barrena. Per a ella, aquests dos conceptes es relacionen amb la memòria i l'oblit, amb el viscut i el no viscut. La ressonància i el silenci són les dues cares d'una mateixa moneda que en girar es converteix en esfera. La ressonància és la prolongació d'un so i el silenci el fluid que es deixa contaminar. Ple i buit s'articulen a l'uníson en un exercici de simbiosi que transfigura l'espai sense possibilitat de retorn. Sona, ressona, reconverteix, reinterpreta, reinventa: de la quietud a l'ona expansiva.
L'experiència en primera persona o participar de l'aliena és també part d'aquesta ressonància, per ventura transformada en silenci, com passa amb les peces de Masu Fajardo i d'Alexander Rius. Al íntim quotidià s'expressa Nicole Delgado, en un joc a dues bandes entre el temps i el silenci. Bea Padró i Israel Reis s'endinsen en el soroll de la imperfecció mentre que Marta Pina en el silenci callar. Sara Garsia s'entrecreua en el buit i construeix nous relats, i Atilio Doreste evidència amb la vivència, el so que ressona en l'espai erm. Amb Racso Zehcnas tot ressona, amb una cridanera intervenció a l'exterior del paquet. Aquesta intervenció fa que cada paquet sigui diferent, i per tant, col·leccionable.
A la imatge, cartell de "Paper Engomat".