Inauguració d'El món serà Tlön' al Bòlit_La Rambla

El 21 de febrer de 2020 a les 19h al Bòlit_LaRambla (Rambla de la Llibertat, 1, de Girona) tindrà lloc la inauguració de l’exposició col·lectiva El món serà Tlön. L’acte, que comptarà amb la presència de la directora del Bòlit, Carme Sais, del comissari, Jordi Antas i del Regidor de Cultura, Carles Ribas, continuarà al Bòlit_StNicolau i acabarà al Bòlit_PouRodó, els espais on es desplega la mostra.

El títol de l’exposició prové d’un conte de l’escriptor argentí Jorge Luís Borges, Tlön, Uqbar, Orbis Tertius, en el qual es descriu i s’especula sobre un planeta desconegut que té les seves pròpies lleis, llengües, arquitectures o mitologies. L’exposició agafa com a punt de partida aquest història per explorar els límits de la ficció i les relacions emocionals que s’estableixen entre entitats humanes i no humanes i els seus entorns, tractats des d’àmbits diversos com l’alquímia, la literatura, la psicologia o les realitats paral·leles.

El món serà Tlön s'activa a partir d'una exposició col·lectiva centrada en la idea d'ordre còsmic, i en l'anàlisi entre el sagrat i el profà, per incidir en les relacions i analogies entre les ciències, la màgia i el poder. Es tracta d'un plantejament proper a situacions i moments a mig camí entre l'experiència física i el valor narratiu que, mitjançant un discurs flexible -amb tints paròdics i no exempts d'humor-, destil·la una actitud de confiança màxima davant l'esforç per desxifrar aspectes com la qualitat sobrenatural, la fantasia, la simbologia, la ciència-ficció o l'enigma. De la mateixa manera que en Borges hi trobem l'obsessió pels miralls -no com a reflexos de la realitat, sinó com una multiplicació de la mateixa ad infinitum-, l'exposició ens permet endinsar-nos en realitats inexistents, mons il·lusoris, regions imaginàries o conquestes inútils. Per això, l'exposició suposa un diàleg creuat entre vuit artistes de diverses generacions i procedències que, tot i treballar amb diferents registres (dibuix, vídeo, instal·lació o fotografia, performance), comparteixen complicitats i interessos comuns: la barreja de realitat i ficció, la construcció de mons suprems i l'especulació sobre la interpretació del nostre entorn proper. Una aproximació al gest de la poètica de la literatura i la prefiguració del relat proper al de Borges, per tal d'explorar noves possibilitats de fugida i de reinvenció del normatiu. En definitiva, la mostra convida a una contradicció entre ingenuïtat i perversió, i construeix una petita història fantàstica que situa, de manera crítica, aspectes descreguts sobre la mística, el ritual, l'anhel i el sentit de la vida des d'una relació activa, performativa i narrativa entre lloc i individu i les possibilitats significatives del propi llenguatge, des d'un context capaç de crear llocs on les coses que avui poden semblar ficció, demà poden arribar a ser veritat.