David Claerbout conversa amb J.J. Charlesworth a la Fundació Tàpies

Dins el cicle Flow Sèries, que ja va per la seva desena edició, el dia 15 de març de 2017, a les 19.30h. a l'auditori de la Fundació Tàpies, al carrer d'Aragó, 255, de Barcelona, tindrà lloc la conversa entre l'artista David Claerbout i el periodista J. J. Charlesworth. David Claerbout (Bèlgica, 1969) és un dels artistes més innovadors i aplaudits que treballen en l'àmbit de les imatges en moviment. La seva obra existeix en la intersecció de la fotografia, el cinema i la tecnologia digital. Flow sèries és un programa impulsat per la Fundació Hans Nefkens i la Fundació Antoni Tàpies l’objectiu del qual és reunir diferents persones del món de l’art procedents de continents i contextos diversos. Les trobades al voltant d’un artista i les seves produccions en curs són l’objecte d’una conversa seguida d’un àpat. Tota una invitació a pensar les implicacions d’una escala global en el treball dels artistes contemporanis mentre ingerim les creacions comestibles d’artistes locals. Al llarg de l’any les sessions convocaran diversos artistes que desenvoluparan els seus projectes amb el recolzament de la Fundació Han Nefkens. Cada trobada comptarà amb la presència de l’artista i d’un invitat que conduirà la conversa fins al moment de l’àpat. Alguns dels artistes que han format part del cicle són Cyrus Kabiru (Kènia), Ramin Haerizadeh, Rokni Haerizadeh and Hesam Rahmanian (Iran), Dinh Q. Lê (Vietnam), Arash Nassiri (França/Iran), Mariam Suhail (Pakistan), Anup Mathew Thomas (India), Jungiu An (Corea del Sud) i Sojung Jun (Corea del Sud). Claerbout entén la visió com un acte de temps i per això els seus treballs gaudeixen d'un ritme lent. A les seves obres, la imatge domina, desplega el seu propi temps; de vegades, hi ha una màgia que permet anar descobrint la seva obra lentament, com en les caixes de llum que amaguen fotos de Venècia només visibles quan els nostres ulls s'adapten a l'obscuritat de la sala. Claerbout confessa no inventar situacions, així les seves obres responen a una realitat matisada, lleument pervertida que deixa lànim de l'espectador en suspens. Aquesta tensió és producte de la seva particular manera d'esqueixar la imatge, jugant amb el passat inherent de la fotografia per expandir les seves possibilitats en un temps més cinematogràfic. Per Claerbout cap imatge no està acabada; per l'espectador cap imatge no és captada en la primera mirada. Tot es condensa en una mena de narrativa resumida, breu, en aparença opaca. Tanmateix, després de la nostra relació amb la imatge, després de l'experiència visual, advertim diversos temps que descobreixen una memòria, una lectura imperceptible però certa.