Les caricatures de Feliu Elias a la "Revista Iberia" s'exposen al Col·legi de Periodistes

El Col·legi de Periodistes de Catalunya a la demarcació de Girona, al carrer Nou del Teatre, 1 de Girona acull l'exposició Apa i la Gran Guerra, una aproximació a la mirada catalana sobre la Primera Guerra Mundial per part d'Apa, pseudònim del caricaturista Feliu Elias. L'exposició presenta una selecció de les caricatures que el dibuixant va publicar a la "Revista Iberia" entre els anys 1915 i 1916, editada setmanalment a Barcelona durant el primer gran conflicte mundial. Els treballs d'Apa permeten il·lustrar com es vivia la guerra des de Barcelona, ciutat que es declarava neutral. Les vinyetes estan acompanyades d'explicacions per comprendre i contextualitzar el contingut. Feliu Elias i Bracons (Barcelona, 1878-1948) va ser dibuixant, caricaturista, pintor, il·lustrador i crític d'art. Conegut popularment pels seus pseudònims Apa (pel dibuix humorístic i la caricatura) i Joan Sacs (per la teoria de l'art i l'escriptura). Com a pintor, signava amb el seu nom propi. És un dels dibuixants d'humor més destacats de la primera meitat del segle XX. Va ser un personatge de contrastos, contradictori, però no incoherent. Per exemple, va criticar de manera frontal el Modernisme, però alhora era un gran admirador de Wagner, una de les fonts dels modernistes. Com a artista era molt germànic, però d'idees era molt afrancesat. No se sentia noucentista, però va estar vinculat al Noucentisme. Malgrat que es va enemistar amb Eugeni d'Ors, Feliu Elias és l'altre gran intel·lectual de la seva generació. Des d'aquesta perspectiva, Elias apareix, doncs, com una figura central de la cultura del seu temps. Va ser el primer a escriure les biografies d'artistes catalans del segle XIX com Benet Mercadé, Simó Gómez, Joan Colom i Xavier Nogués. En el vessant artístic, la pintura d'Elias evoluciona d'una manera orgànica. En les seves obres primerenques s'hi pot observar la influència de la pinzellada d'Isidre Nonell, de qui va ser un bon amic. Més endavant les seves obres estan caracteritzades per un realisme molt detallista, tal om es pot veure a El barret nou . Aquesta minuciositat, que beu directament de la Nova Objectivitat alemanya, és una de les causes per les quals la seva producció és tan reduïda. Només va fer exposicions individuals, i totes van tenir un catàleg més aviat curt. Un got de llet, una llimona, una ampolla, un rellotge, un quadern, una caixa de cartró... Moltes de les natures mortes de Feliu Elias estan protagonitzades per objectes humils. Als retrats, els personatges també fan activitats quotidianes: escombren, cusen o, com la dona d' El barret nou , són capturats en la intimitat. Més que explicar una història, de què la pintura seria un detall gairebé fotogràfic, les escenes tenen valor per si mateixes, sosté Fontbona. Com la personalitat del mateix pintor, la senzillesa dels actes que va immortalitzar es va desgranant en innombrables detalls.