Del 14 al 19 de març, l'Arts Santa Mònica acull la vídeo-instal·lació Aftermath, el refugi. Larquitectura més enllà dels arquitectes, sobre els refugiats okupes d'Atenes. Aftermath_Catalonia in Venice exhibeix el material confeccionat per al Pavelló Català de l'edició de la Biennal de Venècia que tot just acaba de cloure's. L'exposició planteja un diàleg entre els llenguatges arquitectònic i cinematogràfic i proposa unificar les dues arts en una instal·lació creant narratives creuades entre els projectes seleccionats a través de connexions visuals, sonores, materials o conceptuals. El tema del projecte es centra en una relació d’obres d’arquitectura catalana explicades a través del seu ús diari, del seu entorn en termes d’arrelament al context, estructuració del territori i millora de la qualitat de vida que aporta a la comunitat. D’acord amb el tema general de la Biennal, «Reporting from the front», el projecte manté un punt de vista social de l’arquitectura i, a través de la informació audiovisual, presenta les noves estratègies projectuals i les noves dinàmiques de l’ús creades com a conseqüència dels temps de crisi econòmica i professional dels darrers anys. L’exposició investiga les maneres d’explicar i mostrar l’arquitectura i defuig l’habitual retrat del «moment zero» (aquell moment efímer quan els arquitectes deixen l’edifici acabat, però els usuaris encara no se l’han apropiat) de la intervenció arquitectònica. L’objectiu ha estat investigar i apropar-se al seu valor des de la perspectiva de l’usuari. Les obres es projecten en diverses superfícies vítries translúcides que reflecteixen la complexitat de les interaccions entre les persones, l’arquitectura i el paisatge natural o urbà. La instal·lació és sobretot una experiència sensorial que s’adreça a un visitant participatiu i reflexiu. L’exposició adapta el material exhibit a Venècia a les característiques del nou espai i s'amplia exhibint in situ els curtmetratges on es dóna la paraula als arquitectes: una sèrie d'entrevistes que expliquen les intencions rere els projectes i la seva manera de pensar l'arquitectura. El tercer element de l'exposició, el catàleg que explica els conceptes que han inspirat la investigació, s'imprimeix expressament per a aquesta mostra. El Refugi okuparà l’AFTERMATH per a traslladar virtualment a casa nostra una iniciativa d’ocupació protagonitzada per milers de refugiats a Atenes: els squats d’Exarchia, el barri anarquista. A finals d’estiu del 2015, l’anomenada crisi de refugiats arriba a les costes de Grècia, on centenars de persones desembarquen a diari buscant Refugi. Vers la saturació dels camps controlats per l’estat i les condicions de semidetenció en molts d’ells, molts refugiats opten per auto instal·lar-se a la ciutat d’Atenes. Els primers squats són ocupats com a cases de trànsit, Refugis de pas en la ruta cap al nord d’Europa. Després del pacte entre Europa i Turquia el març del 2016 i el tancament de les fronteres, milers de refugiats i immigrants es dirigeixen cap a la capital. El flux constant de gent arribant a Atenes de les illes i de la violenta evacuació dels camps informals al voltant dels ports de Idomeni i Piraeus transformen els squats, que passen de ser cases de trànsit a convertir-se en habitatges permanents, i motiven l’ocupació de més edificis per a facilitar la creixent demanda de Refugi. En lloc d’esperar que l’estat burocràtic i les agències internacionals actuïn, refugiats i immigrants prenen la iniciativa convertint-se en actors socials i polítics que negocien el seu exili. El Refugi vol donar conèixer aquesta iniciativa proposant un recorregut virtual pels squats del barri d’Exarchia, per a conèixer de primera mà com és la vida als squats, com s’organitzen milers de persones mentre esperen pacientment la reubicació o la reunificació familiar promesa pels programes acordats pels països membres per a ajudar a Grècia a lidiar amb el creixent número de gent encallada allà. Fins ara, només un 5% ha estat reubicada.