Els dibuixos de Marc Nagtzaam a Projecte SD

Borrowed Space and Regular Features és el títol de l’exposició comissariada per l’artista holandès Marc Nagtzaam en una presentació de la seva pròpia obra juntament amb obres de Jochen Lempert, Gilda Mantilla i Raimond Chaves, Karel Martens, Matt Mullican, i Ruth Wolf-Rehfeldt. Es podrà veure a Projecte SD (Passatge Mercader, 8, Barcelona) fins el 19 de març de 2020. La idea de la mostra prové del llibre d’artista de Nagtzaam, "Regular Features" (Roma Publications, 2019), publicació que compila tots els seus dibuixos de textos fets entre 1992 i 2019 i que, alhora, inclou contribucions d’altres artistes (Lempert, Martens i Wolf-Rehfeldt entre d’altres) inserides entre les pàgines del llibre. L’altra part del títol de l’exposició, Borrowed Space, també es refereix a una obra de Nagtzaam que és la part central de la mostra. L’exposició proposa una presentació d’obres amb textos, gràfics i signes en les que es tracta la noció d’escriptura en l’art. Borrowed space (2017-2019) és un conjunt de 24 dibuixos de Marc Nagtzaam en els quals es delineen una sèrie de composicions lineals i geomètriques que, en realitat, provenen de cobertes de llibres, pòsters i obres pictòriques. Un dels fulls d’una de les sèries de dibuixos de textos de Nagtzaam, Regular Features, és part també de la mostra, així com la seva recent “risoprint” The Approach. Com és típic dels dibuixos en grafit de Nagtzaam, les paraules, punts, formes o línies que hi apareixen sempre provenen d’un arxiu al qual l’artista recorre seleccionant diverses parts per a cada nou projecte. L’obra de Nagtzaam és una combinació de control i atzar, a cavall entre el pensament i l’emoció. La fotografia de Jochen Lempert Untitled (Zoophonie 2) va ser realitzada a Brasil mentre l’artista preparava un projecte a partir del llegat de l’aventurer i inventor del segle XIX Hercule Florence qui, entre altres fites, va ser un pioner en enregistrar els sons d’animals. La fotografia mostra la superfície reticulada d’una fulla amb uns petits forats a través dels quals hi penetra la llum. L’estructura de la imatge sembla indicativa d’un codi escrit i es pot interpretar com una partitura sonora escrita per la mateixa natura. Un conjunt d’acolorides impressions tipogràfiques del reconegut dissenyador holandès Karel Martens (*1939) contrasta amb el blanc i negre de la majoria de la resta de peces de la mostra. L’artista veu el text mecanografiat de les targetes originals i la seva tipografia tabular com una forma de poesia concreta pre-existent que l’inspira a imprimir-hi a sobre. Les obres de Martens produeixen uns efectes visuals complexos i sorprenents en els quals el control i la sensualitat coexisteixen en el mateix pla visual. Les decisions intuïtives de Martes sobre la forma, el color i la tipografia es combinen amb un elevat nivell d’experiència i coneixement. Les obres Platillo volante i Abstract (platillo volante) de Gilda Mantilla i Raimond Chaves, un conjunt de quatre impressions i l’escultura en metacrilat negre, sorgeixen de la descomposició d’una imatge trobada, treta de l’enorme cúmul de material que els artistes van extreure de les biblioteques amazòniques de la ciutat peruana d’Iquitos. L’operació consisteix a despullar les imatges dels seus ancoratges concrets, procedint a sintetitzar-les, reduir-les, desballestar-les. En lloc de fixar la realitat en el suport gràfic i material, els artistes recorren a l’abstracció per desplaçarla. El motiu utilitzat prové d’un camp més equívoc, però igualment pertinent: el dels passatemps recopilats dels diaris de la ciutat d’Iquitos. Potser aquesta al·lusió al plat volador no sigui més que un subterfugi dels artistes per desmuntar la seva pròpia condició d’alienació i estranyament. Una selecció dels dibuixos Mecanografiats de l’artista alemanya Ruth Wolf-Rehfeldt (*1932), de mitjans dels anys 1970, es presenten a l’exposició. Aquestes obres van ser fetes amb la màquina d’escriure Erika de l’artista, i sovint es produïen en paper carbó per poder reproduir còpies a partir de la mostra original. Algunes d’aquestes combinacions d’original i còpia en paper carbó s’exposen a la mostra. Les obres plasmen l’interès de Wolf-Rehfeldt per la semiòtica i la poesia concreta en els seus inicis artístics. Es poden interpretar com estudis intricats de sistemes de signes, art conceptual i innovadores combinacions de llenguatge, símbols i formes visuals. Es pot pensar, a més, en una interessant relació entre allò tèxtil i el text, cosa que sembla rellevant quan pensem en aquestes composicions de capes creuades que teixeixen paraules en patrons sobre el paper blanc. El conjunt de 12 dibuixos de Matt Mullican és un exemple extraordinari d’escriptura espontània o automàtica. El set va ser produït per l’artista al 2015, en una habitació d’hotel a Barcelona, mentre es preparava per l’entrevista performance que va ser presentada a la Fundació Suñol i produïda per ProjecteSD. Mullican va recórrer a aquesta forma automàtica d’escriure o dibuixar paraules o números per submergir-se en un suau trànsit. L’obra és un document excel·lent d’un procés introspectiu i té un component performàtic i una captivadora cruesa que contrasta radicalment amb la resta d’obres de l’exposició. Una altra forma d’utilitzar el llenguatge, no per transmetre significat o coneixement sinó per induir a la concentració i a un cert estat mental.