Coincidint amb els deu anys de la seva mort, exposició de Casademont le Vieux

De l'1 al 23 d'abril de 2017 al Castell Palau de La Bisbal d'Empordà tindrà lloc una exposició de Casademont le Vieux, coincidint amb els deu anys de la seva mort. Nascut a Barcelona, Casademont va viure gran part de la seva vida al municipi de La Pera, al Baix Empordà, on va passar els seus últims anys i va estar molt vinculat amb La Bisbal d'Empordà, lloc recurrent cada dia del pintor. Casademont le Vieux (Barcelona 1923–Girona 2007) és un dels artistes destacats del passat segle. Molt vinculat a l'Empordà, va conèixer pam a pam aquests indrets, que amb els anys va plasmar en gran part de la seva obra. Per aquesta exposició, organitzada per l'Ajuntament de La Bisbal d'Empordà, s'edita un catàleg escrit pel crític d'art Daniel Giralt-Miracle i en ella s'hi poden veure obres de diferents èpoques. Casademont té una obra molt personal de paleta austera i molt rica en matisos, reflectint el paisatge, en el seu sentit més ampli. A l'exposició s'hi poden veure obres d'aquestes terres de l'Empordà i de Cadaqués. Guardonat amb diversos premis entre els quals la Creu de Sant Jordi, atorgada l'any 1994, també fou Acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. Realitzà nombroses exposicions aquí i a l'estranger. Casademont freqüentà l'Escola Llotja de Barcelona i portà una activa vida creativa en la pintura i també el gravat. La seva fama es fa internacional després d'exposar l'any 1953 al Cercle Artístic de Bordeus (França). També trobem el seu nom entre els de la col·lecció de gravadors que l'any 1957 porta al Museu Galliera de París la compilació Rosa Vera. En l'etapa de viatges constants va passar llargues temporades a París, compartint sovint habitatge amb el també pintor Xavier Valls. Realitzà nombroses exposicions individuals i col·lectives i exposà a les principals galeries d'art d'aquí i de l'estranger. La seva obra s'ha pogut veure a París, Roma, Düsseldorf, Viena, Graz, Basilea, Zuric, i a Los Ángeles, Nova York, San Francisco. També a Tokio i Taiwan. Paral·lelament, cultivà el gravat, el disseny i la ceràmica i la seva capacitat per a l'escriptura el dugué a publicar llibres. La seva obra es pot veure a nombrosos museus d'art, entre els quals el Museu d'Art Modern de Barcelona, el Museu del Louvre -Gavinet des Étampes- París, el Museu Dalí de Florida, el Museu Nacional de Graz, el Museu-Pinacoteca del Monestir de Montserrat. Compta amb nombrosa bibliografia i filmografia al voltant de la seva persona i la seva obra. Han escrit sobre ell i la seva obra M.R. Cruells, A. Cirici Pellicer, J.M. Garrut, Rafael Manzano, Sempronio, Luis de Lázaro Uriarte, Julio Trenas, M.D. Muntané, Francesc Galí, J. Cabot Llompart, J.J. Tharrats, Gaspar Sabater, Alfonso Muñoz, Jaume Sobrequés i Daniel Giralt-Miracle. Entre altres premis, obtingué el premi de gravat en el Saló de la Tardor de la ciutat de Palma de Mallorca. Primera medalla de gravat en la V Mostra Internazionale de Lugano (Suissa). Primer premi de gravat en el XIV concurs d'Art de Girona, d'àmbit nacional. Figura en els catàlegs dels anys 1962,1967 i 1968 del Saló de Maig. Entre les distincions que li han estat concedides, a més de La Creu de Sant Jordi, hi ha la Medalla d'Or - Sala de l'Hotel de Ville de Vichy, la de President Honorari a l'Academie du Vernet, la de fill adoptiu de l'Estat d'Estíria a Graz (Austria).