Del 17 de març al 15 d'abril de 2017, la galeria La Fiambrera, al carrer del Pez, 7, de Madrid acull l'exposició Garriris en Madrid, del dissenyador, dibuixant i artista valencià Javier Mariscal. En aquesta exposició Mariscal ens convida a submergir-nos en l'univers dels Garriris, personatges de còmic creats per ell mateix a començaments dels anys 70, a través de dibuixos originals, esbossos, prints, maquetes en fuesta i diorames. Amb ocasió de la visita dels Garriris a Madrid també es podran veure dibuixos i il·lustracions de personatges de la Movida Madrilenya com Ceesepe, Alaska y los Pegamoides, o Antonio Vega, i d'icones de la música rock com Bob Dylan, Jimi Hendrix, John Lennon, Mick Jagger, o Patti Smith. Els Garriris van fer la seva primera aparició pública el 1974 a les pàgines del còmic El Rrollo Enmascarado, i amb posterioritat a les revistes Star, El Víbora i Cairo. Des d'aleshores, han saltat a altres disciplines del diseny i a d'altres suports: il·lustració, imatge de marca, merchandising, objecte, vidre pintat, ceràmica… Una variació d'un personatge garriri amb el nom de Cobi va assolir fama universal l'any 1992 com a mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona. Diu Mariscal. “El nom de Garriris ve del fet que jo sóc molt dislèxic i quan era petit no podia llegir gr i llegia "Garriri, Garriri" i tothom reia molt i amb el temps em va agradar. A més, al començament els personatges sempre semblaven enfadats amb la vida, como grunyint, "grr, grr". Els Garriris són pocavergonyes, no tenen diners i, tot i axií, viuen”. En l'exposició Garriris en Madrid es mostraran obres originals (aquarel·la, tinta xinesa, cera), esbossos i apunts per a Garriris, la peli (treball gràfic de creació de personatges i desenvolupament gràfic del guió de la pel·lícula), prints sobre paper art i signats per l'autor, prints en blanc i negre intervinguts individualment amb aquarel·la, impressions sobre materials especials, maquetes de cotxes i Vespes en fusta i, en primícia, làmpades úniques realitzades amb materials reciclats. Mariscal s'expressa a través d'un llenguatge personal, complex en la seva intenció i senzill en la seva manifestació, innocent i provocador al mateix temps, que li serveix per innovar, arriscar-se i comunicar; per seguir dent pessigolles als ulls que miren la seva obra i crear complicitat amb l'altre. Ens proposa un vincle amb la nostra cultura mediterrània i exposa una forma empàtica d'entendre el món i la vida.