FCC-Segell-banner4
Fotografies escultòriques i el facebook de Dora Maar a la galeria Victor Lope

Exposicions

Fotografies escultòriques i el facebook de Dora Maar a la galeria Victor Lope

BanerJaumeRiba05Nial nou-180x178
La galeria Víctor Lope Arte Contemporáneo (Aribau, 75) inaugura dues exposicions: Gravitació Visual de Patrik Grijalvo i RRSS de Ana Riaño, que poden veure’s des del 16 de març, dia de la inauguració amb presència dels artistes, fins al 13 de maig.

Per una banda, a la sèrie Gravitació visual Patrik Grijalvo (Bilbao, 1984) fa un pas més en el procés d’esculturització de la fotografia que va començar l’any 2010 amb la sèrie Photography as object. En aquells començaments, Grijalvo volia desenvolupar un joc proper al de les "gravitacions" d'Eduardo Chillida o al de les fotografies retallades de Jerry McMillan –i la seva famosa pregunta "La fotografia de ser plana?"– utilitzant fotografies d'arquitectura realitzades per ell mateix; ara utilitza les fotografies com a plans de color, tal i com ja ha fet a la seva última sèrie Rotten Apples, que s’exposarà Museu Guggenheim Bilbao a l’abril. A Gravitació visual, la matèria primera està tan manipulada que pràcticament no queda rastre de què retrataven aquestes fotografies primigènies i el registre de l'obra s'acosta definitivament al escultòric, deixant a l'espectador gairebé sense arguments per parlar en propietat de fotografies.

Per l’altra banda, al projecte RRSS (Xarxes Socials), l'artista Ana Riaño (Bilbao, 1985) investiga la confluència de dos fenòmens diferents: la construcció de la identitat com a artista i el seu encreuament amb la nova moda de les anomenades Xarxes Socials. El projecte consta de diferents peces pictòriques en què Riaño retrata estats de xarxes socials d'artistes, galeristes, directors de museu, crítics d'art, i altres agents socials del seu entorn. A vegades l'admiració per un artista procedeix també de la seva biografia, de manera que la sèrie RRSS mostra captures de pantalla (screenshots) inexistents de la vida d'artistes anteriors a l'era contemporània (Ingres, Dora Maar) com si convisquessin amb les noves tecnologies i les xarxes socials. Com a conseqüència, l'espectador es troba davant d'obres on la realitat i la ficció es fonen en un mateix pla.

A la imatge, l'acrílic sobre paper "Ingres" d'Ana Riaño, 2017.
Natàlia Lloreta

Natàlia Lloreta Pané (El Talladell, L’Urgell, 1979) és llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra (2002) i Postgrau en Creació Publicitària (URL, 2003) i Vídeo Digital (IUA, UPF, 2007). Des de 2020 ocupa la plaça de directora executiva de la Fira de Teatre al Carrer de de Tàrrega. La seva trajectòria professional s’ha desenvolupat sempre entre la comunicació –creació de continguts editorials i audiovisuals, storytelling i documentació– i la gestió cultural –producció, coordinació d’equips i disseny de projectes–. Entre altres, l’any 2014 va fundar amb els eu soci Jesús Vilamajó, el festival Embarrat de Tàrrega dedicat a la creació contemporània. 

Reivindica el seu origen rural i creu en la Cultura com a eina imprescindible de transformació social. Quan posa música és Call me Lloreta i quan recita forma part del Col·lectiu de Resistència Poesia Estripada. 

Et poden
Interessar
...

970x250_appec2021