El Museu de Belles Arts de Múrcia clausurarà el dia 19 de març de 2017 la retrospectiva dedicada a l'artista Ramón Garza. En aquesta exposició organitzada per Cultura es mostren al voltant de 70 pintures i escultures que abasten gairebé mig sigle de creació de l'artista murcià. L'exposició Ramón Garza. Geometría de la lucidez, organitzada per la Conselleria de Cultura i Portavocía, permet que el visitant realitzi un recorregut per la figura i la trajectòria del creador murcià desaparegut el 2014. Per a aquesta ocasió s'han catalogat més de 150 peces, entre pintures, escultures, dibuixos, serigrafies i treballs de disseny, de les quals, finalment se n'han seleccionat gairebé 70 (57 pintures i 10 escultures). Es tracta d'obres que pertanyen a col·leccions públiques i tambñe d'altres prestades per particulars i cedides per la família, que en alguns casos no havien estat exposades. El creador sempre va mantenir un gran interès per la feina d'estudi i per la recerca del seu propi llenguatge. L'exposició és una ocasió per recordar i recórrer la figura i la trajectòria d0un dels creadors més interessants i complexos dels anys 70 i 80 de la regió murciana. L'exposició arrenca amb alguna obra de finals dels 60 i les creacions realitzades a la primera meitat dels 70, quan Garza ja té un espai en l'escena artística murciana. Dibuixos de tinta xinesa i aquarel·les donen pas a quadres de format més gran i a obres fosques en què, sota la influència de creadors com Bacon i de l'herència del cubisme, realitza interessants estudis volumètrics. Als 80, l'estil de Garza evoluciona i el color i la llum inunden la seva pintura, oferint una mirada més optimista. L'autor aposta per la simplificació de les formes i tendeix cap a la puresa geomètrica com a element fonamental de la composició pictòrica. L'any 1985 obté el primer premi de la I Biennal de Pintura de Múrcia amb 'Home amb pipa'. Posteriorment, rep una de les primeres beques convocades per la Comunitat Autònoma (1986/1987), fet que permet a Garza centrar-se en la seva pintura, aprofundint en l'estudi de la geometria i abandonant els elements més superficials de la pintura fins a arribar gairebé a l'abstracció. El proper canvi notable a la seva obra va ser a finals de segle, quan abandona la ciutat per traslladar-se al camp i la natura comença a cobrar protagonisme. Crea a partir d'aleshores uns quadres menys críptics i plens de color.