Les sirenes petrificades de Fontcuberta a Thermalia

Del 17 de març al 18 de juny, Thermalia, el Museu de Caldes de Montbui a la Plaça de la Font del LLeó, 20, presenta la magnífica exposició Hydropithecus: les Sirenes petrificades, del gran artista Joan Fontcuberta. El 1947 el pare Jean Fontana, mestre del Petit Séminaire de Digne i assistent del prestigiós geòleg Albert de Lapparent, va descobrir a la vall del riu Bès, als contraforts dels Alps, les restes fossilitzades d’una espècie, aleshores desconeguda, batejada amb el nom d’Hydropithecus. Els Hydropithecus, que s’haurien extingit durant el miocè, fa divuit milions d’anys, presentaven una morfologia amb una semblança increïble amb els ancestres aquàtics dels homínids. Els seus trets anatòmics els acostaven a l’ordre dels sirènids o mamífers aquàtics, entre els quals destaquen el dugong i la ritina de Steller. Però més enllà de la zoologia coneguda, aquells esquelets petrificats feien somiar en la figura llegendària de les sirenes i confirmaven poèticament que l’origen dels humans podia haver estat en l’aigua. Aquestes troballes, que donaven llum nova a la teoria de l’evolució, es van tractar amb cautelosa reserva en espera d’un dictamen concloent dels experts en antropopaleontologia. Tal com era d’esperar l’aparició dels Hydropithe- cus provocava suspicàcies en la comunitat acadèmica i les controvèrsies científiques i religioses no feien millorar la si- tuació (Philip Henry Gosse, per exemple, des d’una inter- pretació creacionista, havia afirmat a mitjan del segle XIX que els fòssils eren paranys sembrats per Déu per despis- tar-nos respecte al nostre origen). Avui en dia ja no hi ha dubte respecte a la seva autenticitat i els Hydropithecus han quedat inclosos en l’arbre filogenètic que s’inicia amb l’Ardipithecus ramidus i acaba amb el llinatge humà. La UNESCO, a la resolució TC-U 367/2007, va declarar Tresor Paleontològic de la Humanitat el conjunt de vestigis d’Hydropithecus. L'exposició està conformada per fotografies on es poden apreciar les restes fòssils d'un ancentral amfibi dels homínids, anomenat, hydropithecus. Joan Fontcuberta (Barcelona, 1955) forma part de la generació d’artistes de la postmodernitat que va irrompre en el panorama fotogràfic català a partir dels anys 70. Juntament amb Pere Formiguera, Manel Esclusa o Àngels Ribé entre d’altres, van optar per l’experimentació artística i la crítica a la forma de representar la realitat, en contraposició a la generació anterior de fotògrafs de postguerra “neorealistes” com  Joan Colom, Xavier Miserachs o Francesc Català-Roca. Fontcuberta explora i analitza els límits entre realitat i ficció per posar a prova la necessitat que tenim de “creure” i qüestionar el paradigma de la fotografia com a reproductora de la realitat. La seva trajectòria artística està formada per projectes metadocumentals on revisa tots els gèneres fotogràfics per fomentar l’escepticisme crític.