La pintura d'Albert Vidal i Àlex Prunés a la Sala Parés

Del 16 de març al 18 d'abril, la Sala Parés, al carrer Petritxol, 5 de Barcelona acull una doble exposició. D'una banda, Volaré, la mostra pictòrica d'Albert Vidal. La seva pintura tracta especialment temes urbans, tot reflectint el resultat de la intervenció de l’home en els grans espais. Però ho fa d’una manera molt personal, que s’allunya del paisatgisme tradicional. Li interessen les visions aèries de grans ciutats, tant les que evidencien l’estructura racional dels edificis i l’urbanisme –contemporani o històric–, com les imatges més caòtiques que observa sobrevolant metròpolis en procés de transformació, i fins i tot de ciutats destruïdes per bombardeigs a Alemanya o al Japó i que, a continuació, sovint pinta en el seu estat actual des del mateix punt de mira. Naturalment, el seu recorregut arriba fins allà on la intervenció humana gairebé ja no és visible, els deserts o les superfícies  marines. És un gran viatger i un gran observador, i per això en la seva obra trobem panoràmiques d’arreu del món, a més d’una àmplia producció sobre Barcelona. Albert Vidal manté una clara distància emocional i física respecte a la realitat que pinta. És com si volgués aixecar un plànol del que veu i una acta del que sent, permetent que l’espectador percebi l’encant serè i fins i tot místic dels espais oberts i que, alhora, capti els interrogants que l’artista es planteja. Vidal no es deixa endur per l’entusiasme de la realitat, sinó que la reflexiona i la fa seva per plasmar-la en el seu propi llenguatge sintètic, centrat en els elements estructurals, en què la composició té un gran protagonisme. A cada quadre utilitza un reduït nombre de colors, que fa evolucionar amb una gran varietat de tons. La vibració del color és continguda, tal com la percebem en les atmosferes de les grans ciutats… l’artista vol que la  mirada de l’espectador plani sobre el conjunt del quadre, sense centrar-se en detalls i efectes cromàtics. La seva pinzellada es basa sovint en petites taques, amb una tècnica que, sense obsessionar-se per la precisió –a vegades fins i tot frega l’abstracció–, produeix un resultat final molt realista. La trajectòria d’Albert Vidal l’ha dut a exposar en diferents ciutats d’Espanya, i també a París, Japó, Suïssa i als EUA. A Barcelona, exposa a la Sala Parés des de 2001 i ha fet algunes instal·lacions en espais públics. Ha obtingut nombrosos guardons. D'altra banda, el pintor Àlex Punés (Barcelona, 1974) pinta sovint del natural, però per a ell això no significa copiar la realitat. Si mirem amb deteniment els seus quadres, ens adonarem que hi ha alguns detalls que insinuen un món màgic: objectes suspesos en l’aire, edificis parisencs situats enmig del camp o vora el mar… Són escenes que estan entre la realitat i la fantasia. En els paisatges de Prunés normalment no hi ha figures, però en canvi s’hi insinua una presència humana que de mica en mica anem descobrint, ja sigui en les finestres obertes d’algunes façanes, en el vol d’un globus suspès del cel o en el girar d’una festiva atracció de fira… És per això que, en l’aparent soledat de les seves escenes, s’hi respira una agradable companyia. A través d’un conjunt de detalls que s’amaguen dins la realitat aparent, l’artista ens fa entrar en el seu món ideal, com si ens convidés a compartir un “viatge” íntim i personal a través de paisatges que connecten amb algunes de les seves emocions. Els colors que utilitza Àlex Prunés es corresponen plenament amb el que vol expressar, són harmonies càlides i serenes que semblen venir d’un altre temps. La llum –sovint de tarda o vespre– reforça l’atmosfera emocional dels seus quadres per fer-nos entendre que estem somniant… Àlex Prunés exposa a la Sala Parés des de l’any 2001, i també ho ha fet a diverses capitals espanyoles i europees: Madrid, Londres, Bolonya i Estrasburg, entre d’altres.