José Pedro Croft exposa a Senda abans d’anar-se’n cap a la 57a Biennal de Venècia

José Pedro Croft és considerat com una de les figures més representatives de l’escultura contemporània del seu país natal, Portugal, on va contribuir a la renovació d’aquest camp durant la dècada dels 80 i ha esdevingut un referent al panorama escultòric a nivell internacional. A la seva obra, l’artista explora els límits de l’espai i la materialitat a través de la creació d’escultures i dibuixos que dialoguen amb l’entorn. Per Croft, l’espai es dinàmic, i des de l’obra es creen relacions múltiples que varien depenent de l’arquitectura, el material, la llum i l’accés visual. A través de les seves escultures, pretén establir continguts que permeten a l’espectador connectar amb la singularitat del seu univers visual, anant més enllà del simple goig estètic. Els seus miralls i vidres creen curiosos volums que juguen amb els efectes de la llum per a generar ombres i reflexos, establint enfrontaments lògics entre els espais plens i els buits. A l’exposició Novos trabalhos, velhos territórios, Croft continua en la seva línia d’investigació de l’espai bidimensional del mur. Les seves escultures es desenvolupen a sobre i contra la paret, amb una complexa articulació d’espais buits, creant un desordre visual i una tensió interna. En paraules de Croft, “quan canvies un element, estàs canviant tot el joc”. L’ús de diferents materials com vidres o miralls permeten a l’artista afegir una quarta dimensió a l’escultura. D’aquesta forma, l’espectador i l’espai passen també a formar part de l’estructura. Croft entén els dibuixos com si fossin cossos. Les mides d’aquestes peces varien des de molt petits fins alguns de gran format on una persona pot “introduir-se” al paper, creant d’aquesta manera relacions entre l’obra i l’espai. Els colors que empra estan relacionats amb diferents camps energètics i els buits que es troben en les seves escultures, son també un recurs que utilitza als dibuixos. L’artista desenvolupa diferents nivells que es van superposant i crea definicions i indefinicions a la vegada. Tenen una textura construïda per a l’ús de diferents materials com teles, tinta xina i pintura que generen nivells en punts diferents de l’espai. L’obra de Croft difumina les fronteres entre l’escultura, la pintura i el dibuix; i al mateix temps, desenvolupen una íntima relació entre el color, l’espai escultòric i el context arquitectònic. Aquest any, José Pedro Croft serà el representant de Portugal en la 57a Biennal de Venècia amb una instal·lació comissariada per João Pinharanda i que dialoga amb el projecte realitzat per Croft al costat d’Álvaro Siza per La Biennal de Venècia d’Arquitectura de l’any passat. Abans d’anar a Venècia podeu veure el seus treballs més recents a la galeria Senda (c/ Trafalgar, 32) de Barcelona, a partir del 23 de març.