Després del seu pas per diverses seus internacionals, Rafael Moneo arriba al Museu Thyssen-Bornemisza, del 4 d'abril al 11 de juny de 2017. Es tracta d’una reflexió teòrica des de la professió, la primera gran retrospectiva dedicada a l'arquitecte espanyol. Comissariada per Francisco González de Canals, professor de la Universitat de Sevilla i de l'Architectural Association de Londres, l'exposició, coproduïda per la Fundació Barrié, l'Estudi Rafael Moneo i el Museu Thyssen, reuneix una selecció de 121 dibuixos, 19 maquetes i 152 fotografies d'un total de 52 projectes emblemàtics de l'arquitecte. A més, coincidint amb el 25è aniversari del Museu, l'exposició compta amb una petita mostra, comissariada per l'arquitecte José Manuel Barbeito, que recull la història del Palau Villahermosa des de mitjans del segle XVIII fins a la seva transformació, l’any 1992, per convertir-se en l’actual Museu Thyssen-Bornemisza.
Rafael Moneo: Una reflexió teòrica des de la professió narra la història professional de qui va buscar definir una aproximació al projecte arquitectònic sobre una base disciplinar estable enmig de les condicions canviants de la seva època, prenent la difícil posició de reivindicar l'arquitectura com a cultura i com a forma específica de coneixement. Aquesta narració no només ens mostra l'obra d'un arquitecte en particular, sinó que també reflecteix una part important de la història de l'arquitectura recent a través de la seva mirada. Des de les tendències organicistes i estructuralistes (1950-1960), els discursos italians sobre la ciutat (1960-1970), l'ansietat teòrica dels arquitectes de la costa est americana (1970 -1980), o la creació de l'star system global als anys 1990, l'exposició mostra mitjançant sis seccions biogràfiques, com Moneo resisteix, reflecteix i absorbeix aquests interessos diversos de la seva època per conformar una reflexió cultural pròpia.