Shirin Neshat al Gabinet d'Es Baluard

En la seva programació expositiva, Es Baluard de Palma desenvolupa una línia dedicada especialment a la col·lecció, basada en mostres de petit format que fomenten la documentació i la difusió d'obres significatives del museu complementades amb préstecs temporals que permetin ampliar el coneixement dels artistes representats. Continuant amb la tasca d'impulsar la visibilitat del treball de la dona en la història de l'art, Es Baluard comença el 2017 dedicant el Gabinet a l'artista Shirin Neshat (Qazvin, Iran, 1957). A més, atesa la particular significació feminista de l'obra d'aquesta artista, continua incidint així en els mites de representació de les dones en l'eix mediterrani des de la percepció d'una creadora a l'exili coneixedora de les convergències i divergències entre orient i occident. Un discurs visual sobre dos temes complexos, els rols de gènere i les societats islàmiques contemporànies, que tracta sempre de transcendir cap a un significat universal. Així defineix Shirin Neshat el seu treball, desenvolupat a través de la fotografia, el vídeo i el cinema des de la dècada dels noranta. La revolució islàmica a l'Iran (1978-1979) motiva el seu exili forçat als Estats Units, Nova York en concret, on desenvolupa la seva trajectòria professional de llavors ençà, allunyada per tant de la cultura del seu país d'origen. Després del seu retorn a l'Iran el 1990 i de constatar la transformació del seu país natal, Neshat sent la necessitat de conèixer i estudiar la revolució islàmica i les seves conseqüències, el paper de la dona en la conservadora societat islàmica. «Fou una de les experiències més sorprenents que he tingut: la diferència entre el que jo havia recordat de la cultura iraniana i el que hi vaig trobar era enorme. El canvi m'entusiasmava però també m'espantava... Quan vaig tornar als Estats Units em vaig obsedir amb l'experiència viscuda i vaig començar a viatjar regularment a l'Iran», afirma l'autora. El seu primer treball, la sèrie fotogràfica «Women of Allah»(1993-1997), centrada en la revolució i el concepte del martiri, va significar el reconeixement internacional. Les seves imatges, d'una senzillesa compositiva plena de simbolisme, es converteixen en la veu universal de la lluita per la independència que promulga la cultura com a instrument contra el govern autoritari i la cerca de la identitat des de l'exili. Shirin Neshat constata la situació de les dones després de la revolució islàmica dirigida per l'aiatol·là Ruhollah Khomeini (1902-1989) i desenvolupa un llenguatge molt significatiu d'una estètica subtil però reveladora. Així doncs, analitza els canvis històrics i socials, com també els ferris codis de control establerts en l'àmbit social i ideològic que sorgeixen després de la nova definició de la identitat del país i dedica una especial atenció a la dona iraniana i a la seva condició, relegada de l'àmbit públic, silenciada. Les seves sèries fotogràfiques donen pas a projectes fílmics. Les possibilitats que la imatge en moviment atorga a l'anàlisi de posicionaments i codis conceptuals li permeten noves lectures i significants poètics i conceptuals. La videoinstal·lació Fervor, una de les seves primeres obres cinematogràfiques, realitzada l'any 2000 –que tanca la trilogia centrada en els rols de gènere juntament amb Turbulent (1998) i Rapture (1999)–, s'exposa per primera vegada a les Illes Balears al costat d'una de les fotografies vinculades a aquesta obra procedent de la col·lecció Es Baluard. L'atracció física i la sexualitat, temes tabú a la societat islàmica, són plantejats per Neshat en aquesta peça videogràfica, una narració dual que revela que la repressió afecta igualment els homes i les dones i que adverteix de no caure en el pecat, condemnar el desig i preservar la moralitat. A la imatge, Shirin Neshat, Sèrie «Fervor» (Couple at Intersection), 2000 (fragment de l'obra). Es Baluard, dipòsit col·lecció particular © Shirin Neshat, 2017. Cortesia Gladstone Gallery, Nova York i Brussel·les.