El Museu del Càntir exposa els gravats del col·lectiu Tarlatana 17

La tarlatana és un teixit de cotó, clar, subtil. Els seus fils, trama i ordit, formen sovint un entramat ordenat, gairebé geomètric. Altres vegades ordit i trama poden presentar-se de forma irregular, amb mides diferents com si cada fil tingués vida pròpia, convertint l’aparença del teixit en quelcom desfilat i desendreçat. Però la tarlatana, aparentment fràgil, continua essent resistent, perquè els fils sumen malgrat que les diferents orientacions de l’ordit i la trama apuntin cap a llocs diferents. Al nostre col·lectiu ens sedueix el gravat. A les persones que en formem part, ens agrada gravar i parlar de gravat, compartir idees i discutir-les. Cadascú té les seves preferències sobre les diferents tècniques, però com els fils de la tarlatana ens sentim lliures amb les nostres obres, els nostres punts de vista i les nostres discussions. I alhora ens sentim cofois de formar part d’un teixit. D’aquí el nom que hem escollit: TARLATANA 17. El 17 fa referència a l’any que vam crear el col·lectiu. La tarlatana, a més, és una peça important en fer un gravat. No té tanta anomenada com el coure, la punta seca, l’aiguafort, el tòrcul... però és imprescindible a l’hora de netejar la tinta de la planxa, permetent d’aquesta manera intuir com serà la imatge de l’estampa que sortirà del tòrcul. Així de senzill i així d’important. La mostra conté gravats de: Carme Boleda, Carme Muñoz, Catherine Lorton, Cecilia Morales, Cristina Julian, Daniel Llin, Dolors Blesa, Eduard Huertos, Margarida March, Mercè Montserrat i Bartra, Montserrat Badia, Montserrat Brullet, Neus Soler, Ramon Llinés i Camps, Raymond Zorrilla, Sergi Rabassa i Teresa Oller.