"El primer final" de Manuel Camonal a Coll Blanc Espai d'Art

Manuel Gamonal presenta a partir del 25 de març la mostra comissariada per Kasia Nagórska El primer final a Coll Blanc Espai d'Art, Mas de Tomás de Culla. En paraules de la comissària, "L'obra de Manuel Gamonal posa a prova les nocions de l'espai monumental i l'íntim, de la gravetat i la lleugeresa, de l'ordre i el caos. Partint d'un territori formal ja desenvolupat en projectes anteriors, manipula la matèria, configurant i reconfigurant les formes en un llenguatge molt personal a força de línia, repetició i seriació. És un projecte interdisciplinari que abasta des de pintura i dibuix fins instal·lació (fotografia i escultura). Arran de les tendències d'art conceptual, minimal o post-povera, dóna feina materials d'origen purament industrial, com asfalt i esmalt. Investiga al voltant de la relació del signe i la ruïna, busca paral·lelismes entre la forma abstracta i les composicions reals d'un paisatge humà, abstracció elements geomètrics d'un entorn quotidià". "Deia Giorgio Morandi que res pot arribar a ser més abstracte i més irreal que el que veiem. El que veiem aquí són uns escenaris íntims compostos pel sol ús, el pla i el auster. Si hi ha aquí un protagonista clar, és la negror, en tots els seus matisos: des de la calidesa d'un negre orgànic, l'opacitat de l'asfalt, fins a una fredor metàl·lica. Sobre uns fons negres, en les tenebres, en els silencis nocturns els objectes quotidians anònims cobren vida, cadència i espiritualitat. Es converteixen en natures mortes, en retaules improvisats o retrats fúnebres anònims. Banyats en una tenebrosidad zurbaraniana, les peces trobades troben la seva arrel metafísica. Els desfets que no pretenen ser vistos, a través d'un ull voyeur cobren un caràcter tàctil, orgànic i fetitxista. Descontextualitzats, esdevenen escenografies, en postimágenes, finalment en composicions abstractes, esborrant els límits entre l'objecte i la forma. Les ruïnes es transformen en signes artificials, es tradueixen en geometries. Geometries que en la seva forma més pura aludirían a idees d'ordre i control, però aquí es fragmenten, fracturen o fusionen., Reflectint el conflicte, la incertesa, el desassossec d'aquest temps". A la imatge, obra de Manuel Gamonal.