Un llibre inèdit d'Éluard, Cramer i Miró a la Fundació Miró

Del 31 de març al 2 de juliol de 2017, la Fundació Miró, al Parc de Monjuic de Barcelona, acull l'exposició Éluard, Cramer, Miró. "À toute épreuve". Més que un llibre. El volum, que en efecte és una meravella inèdita que supera els límits estrictes del concepte de llibre a què estem avesats, reconstrueix la història de la creació del llibre de Miró fet a partir d'un recull de poemes de Paul Éluard amb el mateix títol. La mostra s'inclou dins la sèrie Miró. Documents, que té per objectiu aprofundir en alguns aspectes de l'obra de Miró a partir del fons de l'Arxiu de la Fundació. La composició i la realització del llibre À toute épreuve és un exemple dels vincles que Miró estableix amb els poetes als anys vint i que són l'origen de grans transformacions en el seu llenguatge plàstic. Amb aquest llibre, editat per Gérald Cramer l'any 1958, Miró fa realitat el seu desig de depassar la il·lustració de les paraules del poeta per acabar creant un objecte. El llibre-objecte À toute épreuve, que el poeta Paul Éluard, l’artista Joan Miró i l’editor Gérald Cramer van elaborar en estreta col·laboració al llarg de deu anys (1948-1958), dóna nom a l’exposició comissariada per Christopher Green. L’exposició inclou obres i documents que permeten reconstruir la història de la creació d’aquest llibre tan fonamental en la trajectòria mironiana. Joan Miró neix a Barcelona el 1893, però els seus paisatges emocionals, els que el formaran com a persona i artista, són sobretot Mont-roig, París, Mallorca i més tard Nova York i el Japó. Mont-roig, una petita població de la comarca del Baix Camp, serà el contrapunt de l’agitació intel·lectual que viu a París als anys vint al costat dels poetes surrealistes, i de l’estímul de l’expressionisme abstracte que descobreix a Nova York als anys quaranta. Més endavant, en plena Segona Guerra Mundial, Joan Miró deixarà l’exili a França i s’instal·larà a Palma de Mallorca, espai de refugi i de treball, on el seu amic Josep Lluís Sert dissenyarà el taller que sempre havia somiat. L’arrelament al paisatge de Mont-roig primer i al de Mallorca després serà determinant en la seva obra. El vincle amb la terra i l’interès pels objectes quotidians i per l’entorn natural seran el rerefons d’algunes de les seves investigacions tècniques i formals. Miró fuig de l’academicisme, a la cerca constant d’una obra global i pura, no adscrita a cap moviment determinat. Contingut en les maneres i en les manifestacions públiques, és a través del fet plàstic on Joan Miró mostra la seva rebel·lia i una gran sensibilitat pels esdeveniments polítics i socials que l’envolten. Aquest contrast de forces és el que el portarà a crear un llenguatge únic i personalíssim que el situa com un dels artistes més influents del segle XX.