El pensament llibertari d’Ajoblanco a l’Espai Zero de la Suñol

AJOBLANCO LIBERTARIO 1977 posa èmfasi en un any clau pel procés de transformació cultural i polític d’Espanya. Barcelona no sempre s’ha vist com un centre protagonista del pensament llibertari i radical, però les vagues, les accions socials i les manifestacions que van produir-se a la ciutat van provocar un canvi rotund en la mentalitat i la vida quotidiana de milers de ciutadans. Quaranta anys després, en un context de crisi de l’ordre polític que va sorgir de la Transició, els propis creadors d’Ajoblanco revisen la implicació de la revista en els moviments socials de l’època i la seva vigència a l’actualitat. Després de 39 anys de franquisme, les noves generacions volien deslligar-se dels imperatius jeràrquics que havien dictat la seva realitat fins llavors. Els joves van optar per transformar el seu dia a dia, construint nous estils de vida que durant anys havien imaginat. Les idees llibertàries van unir a milers de persones entorn xarxes de col·lectius i ateneus que apostaven per alternatives com l’ecologia, el feminisme, el sexe lliure i l’amnistia total. Bona part d’aquests grups eren lectors d’Ajoblanco, la publicació que va ajudar a impulsar i divulgar el pensament àcrata i la contracultura. Amb la seva participació en actes com el míting de la CNT el 2 de juliol a Montjuïc o les Jornades Llibertàries Internacionals, que van unir a mig milió de persones, van documentar i influir sobre una època convulsa i de gran potencial creatiu. AJOBLANCO LIBERTARIO 1977 permet explorar, precisament, els esdeveniments històrics d’aquell any i el seu reflex en la revista. És per això que al Nivell Zero de la Fundació Suñol es podran consultar, llegir i examinar els números de 1977, així com fotografies i altres materials que documenten les aportacions d’Ajoblanco i del que va significar la seva existència. A més, la mostra inclou el documental El tiempo de las cerezas. 1977-79, eclosión libertaria (Juan Felipe, 2015), que a través de testimonis directes investiga els successos destacats de finals dels setanta en relació a l’organització de les idees d’esquerres i el moviment llibertari. L’exposició en el seu conjunt ofereix una singular mirada sobre la revista per part dels seus propis creadors, que han seleccionat per a l’ocasió documents originals de l’època i han destacat els temes més representatius dels números d’Ajoblanco durant l’any 1977. D’aquesta manera, han creat una ruta pel seu imaginari, que inclou les formes de cultura llibertària, les comunes, l’ecologia i el naturisme, l’educació, el feminisme, la sexualitat i l’antipsiquiatria, els viatges, les drogues i les ràdios lliures, les polítiques i les seccions “Cloaca” i “Minipimer”, uns apartats de la revista oberts a la participació dels lectors la consulta dels quals ens apropa a l’estil de vida de llavors. Aquesta miríada d’assumptes dissidents, lúdics i inconformistes, que es van poder llegir a les pàgines de la revista durant aquell any, suposa un bon resum de la trajectòria completa de la publicació́ en la seva primera etapa. AJOBLANCO LIBERTARIO 1977 s’inaugura el 30 de març a 2/4 de 8 del vespre i es pot visitar del 31 de març al 6 de maig a l’Espai Zero de la Fundació Suñol (Rosselló, 240). L’entrada és gratuïta.