Premi per a l'Escola de Fotografia Grisart a Visa pour l'image

Una nova edició de Visa pour l’Image, i ja en son trenta-una, ha tornat a posar Perpinyà a la mira del fotoperiodisme mundial i ha deixat, com és habitual, una llista llarga de premiats en un palmarès que parla d’ecologia i de drets humans.  

Sis guardons Visa d’Or. Es reparteixen sis guardons Visa d’Or, recompensats amb 8.000 euros cadascun, i diversos premis específics. Aquesta edició del 2019 ha concedit el Visa d’Or en categoria de Notícia al fotoperiodista mexicà Guillermo Arias (AFP) pel seu treball Caravana, que relata l’arribada d’immigrants mexicans, hondurenys, salvadorencs i guatemalencs a la frontera amb els Estats Units. El Visa d’Or en la categoria de Revista ha estat concedit al francès Frédéric Noy per la seva mirada sobre La lenta agonia del llac Victòria. Amb residència habitual en diversos països de l’Àfrica negra (Tanzània, Nigèria, Sudan, el Txad i, des del 2012, Uganda), Noy apropa a Occident l’amenaça que sobrevola la reserva més important d’aigua dolça de tota l’Àfrica, per la introducció d’espècies invasores i per la contaminació d’aigües negres i plàstics. En la categoria de Premsa, el Visa d’Or ha estat concedit al diari Libération pel reportatge sobre el conflicte entre Mèxic i els Estats Units, realitzat per Francesco Anselmi. 

Visa d’Or Humanitari. Ja fa dinou edicions que el Comitè Internacional de la Creu Roja atorga un dels premis, el Visa d’Or Humanitari, que reconeix la labor fotoperiodística en zones de conflicte armat. Aquest 2019 ha estat concedit al jove fotògraf sirià Abdulmonam Eassa (Damasc, 1995), per haver explicat la vida quotidiana de la regió camperola de Guta, a Síria, durant el setge que va suportar l’abril del 2018, amb bombardejos diaris i destrucció de mesquites, hospitals i escoles. 

 William Albert Allard. En un altre registre, el Visa d’Or d’Honor ha estat concedit al fotògraf nord-americà William Albert Allard per tota una trajectòria professional. 

La sèrie de guardons Visa d’Or acaba amb el guardó a la Millor Publicació Digital, que s’ha endut Made in France, per la web d’investigació Disclose, que destapa l’ús massiu d’armes de fabricació francesa durant la guerra del Iemen. 

L’equip de Disclose està format per Mathias Destal, Lorenzo Tagnoli, Michael Despratx, Aliaume Leroy, Tom Fulanery i Geoffrey Livolsi.

Beca Canon i premi Vila de Perpinyà. Pel que fa als altres premis, cal destacar la beca Canon, que des de fa dinou edicions s’atorga a una dona fotoperiodista. Aquest 2019 s’ha premiat el projecte de la fotògrafa armènia Anush Babajanyan (de VII Photo Agency) sobre la vida de les famílies nombroses al sud del Caucas. També cal destacar el premi Vila de Perpinyà Remi Ochlik, que per 14è any consecutiu premia un fotoperiodista jove; aquest any s’ha concedit a la veneçolana Adriana Loureiro Fernández, pel treball Paradise Lost, que relata l’èxode de tres milions i mig de persones que han abandonat Veneçuela, una xifra que ha convertit aquest país en el segon del món amb major població desplaçada, només darrere de Síria. 

Guardó per a l’escola Grisart. Com tot bon festival francès, el Visa pour l’Image ha propiciat la creació d’un vessant off, que mostra la cara menys institucionalitzada i més emergent i amateur del fotoperiodisme. Aquesta vint-i-cinquena edició del Perpinyà Off s’ha celebrat durant les mateixes dates que el Visa i ha mostrat 83 exposicions repartides per diversos indrets del municipi, com ara botigues, restaurants, cafès, galeries i altres establiments de pública concurrència. El Perpinyà Off ha premiat, amb una menció especial, l’exposició Jo de gran vull ser fotògraf, produïda per l’Escola de Fotografia de Barcelona Grisart.

Jo de gran vull ser fotògraf recull, en format d’exposició, el resultat del taller homònim realitzat en dos camps de desplaçats i refugiats de la ciutat d’Ebril, a l’Iraq, durant l’estiu del 2018. Amb el suport d’Unicef España, un equip de l’escola Grisart va impartir diverses classes a una cinquantena d’alumnes d’entre 12 i 17 anys. Al llarg de 6 hores diàries durant deu dies, els participants van adquirir coneixements teòrics i tècnics sobre la fotografia, que van posar en pràctica amb la realització de retrats, bodegons i fotografies d’espais. Les vint càmeres utilitzades van ser cedides a Unicef Iraq per donar continuïtat al projecte. L’exposició Jo de gran vull ser fotògraf està en projecció i gira després de la seva estrena a les dependències de l’escola Grisart (novembre del 2018) i la posterior exhibició, primer al festival SCAN Tarragona (desembre 2018 – gener 2019), després a Belgrad durant el PhotoMonth i a Perpinyà per l’Off del Visa. 

Fins al 18 d’octubre, l’exposició s’ha pogut veure a Sabadell; durant el mes de novembre, a l’Officine Fotografiche de Milà i a Manresa, i el mes de desembre a l’Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol de Lleida. 

A la imatge, una de les fotografies del projecte Jo de gran vull ser fotògraf, impulsat per Grisart amb la col·laboració d’Unicef Espanya. Autor: Ahmed Abdul Alsalam.

Aquest article es va publicar en l'edició de paper de bonart n. 188 (novembre i desembre 2019 i gener 2020)