Arnau Puig, soci honorífic de l'ACCA

A l’auditori del Macba, es va celebrar la gran festa de la crítica d’art. La 33a edició de la gala de premis va aplegar prop de 200 persones, entre socis de l’Associació Catalana de Crítics d’Art, els membres de la comissió de premis i els 30 finalistes. Antoni Hervàs va guanyar el Premi Projecte Artístic amb El Misterio de Caviria (La Capella, Barcelona) “per la complexitat d'una proposta en dibuix expandit que entrellaça aspectes de la mitologia amb l’escena underground, i que investiga a partir de la performativitat, les col·laboracions i els afectes”. El Premi de Comissariat va ser per La Lliçó de Diògenes (Centre d’Art Tecla Sala, L’Hospitalet de Llobregat) d’Àlex Mitrani “Per una proposta que llegeix l’art contemporani a partir d’un referent filosòfic històric”. La secció Situació Crítica del diari El Punt Avui impulsada per Jaume Vidal, Maria Palau i Montse Frisach va obtenir el Premi Crítica d’Art: “Per dedicar un espai ampli i continuat a la crítica d’art, així com per l’exhaustivitat a l’hora d’entrevistar pensadors de diferents generacions i tarannàs”. Antònia Maria Perelló va rebre el Premi Recerca amb el projecte Ramon Guillen-Balmes. Agafeu-vos la mà i pugeu a l’infern (Mataró Art Contemporani) “pel rigor de la investigació que s’ha dut a terme i que ha donat relleu a la vida i obra de Ramon Guillen-Balmes, des de tots els seus vessants com a artista, pedagog i pensador”. El Premi Espais i Iniciatives va ser per Múltiplos d’Anna Pahissa “Per una estructura de difusió i distribució de publicacions d’artista que s’ha convertit en un lloc de referència a Barcelona”. En Residència, creadors als Instituts de Barcelona (ICUB i Consorci d’Educació de Barcelona) va ser distingit amb el Premi Educació, una modalitat que enguany s’estrenava. “Per la seva capacitat de connectar l’àmbit de l’escola amb el de la pràctica artística mitjançant un model orgànic alternatiu i proactiu, a través de propostes artístiques, urbanes i performatives de gran nivell”. Aquesta entrega de premis era la primera impulsada per la nova Junta de l’ACCA. Enguany, per primera vegada, la llista de candidatures finalistes s'ha realitzat amb el suport d'una comissió designada per la junta i ratificada per l'assemblea de l'ACCA. Han format part d’aquesta comissió: David Armengol, comissari independent i combina la seva pràctica curatorial amb altres activitats paral·leles com la gestió cultural i la docència; Montse Badia, historiadora, crítica d’art i comissària d’exposicions i projectes; Teresa Blanch, doctora en Història de l'Art. Crítica d’art, curadora d’exposicions i professora de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona; Alexandra Laudo, comissària independent i fundadora i directora de la plataforma curatorial Heroínas de la Cultura i Frederic Montornés, crític d’art i comissari d’exposicions independent. Les 6 propostes guanyadores han estat seleccionades per vot assembleari, mitjançant una plataforma online i al llarg de pràcticament dues setmanes. Les propostes guanyadores es van mantenir en estricte secret i es van donar a conèixer en el transcurs de la gala. La gala de premis es va encetar amb un discurs de la presidenta de l’ACCA, Cèlia del Diego, on va recordar que en un context de precarietat “és essencial que mantinguem, i expandim, els espais de reflexió que ens permeten defugir el rol de mers consumidors i afavoreixen el pensament crític que posa en qüestió les veritats absolutes”. A continuació, es va proclamar Arnau Puig (Barcelona, 1926) com a soci honorífic de l'ACCA. Arnau Puig és filòsof, sociòleg i crític d’art, col·laborador de Bonart, i conegut àmpliament com a fundador, ideòleg i promotor de les publicacions de postguerra Algol (1946) i Dau al Set (1948). Va ser president de l’ACCA entre 1992 i 2001, i l’any 2013 va rebre el guardó a la publicació Dau al Set, una filosofia de la existència, per oferir una reflexió sobre els vincles entre l’experiència personal i la dimensió col·lectiva del fet artístic. Puig va celebrar el discurs combatiu de l’Associació i en va destacar la independència des dels seus orígens. L’artista Javier Peñafiel, per la seva banda, va dedicar un emotiu homenatge a Manel Clot (Granollers, 1956-2016). “A Manel le debemos una escena, debemos comunicar a Manel, no tanto haciendo exposiciones que ya fueron hechas, muy bien hechas por él, sino estudiando la potencia de su contradicción, la inteligencia de sus anticipaciones, su carisma horizontal. Es nuestro más bello y bestial caso de estudio, algo que no debemos postergar”. Manel Clot fou un historiador i crític d’art català. Professor de la Universitat Pompeu Fabra i de l’Escola Eina. Comissiari i autor de catàlegs d’una gran quantitat d’exposicions. Va ser membre de l’ACCA. Des de l’Associació, destaquem la seva rellevància en la renovació del discurs de la crítica d’art i el comissariat en el nostre context; pel seu rol pioner en la introducció en el camp de l’art català de discursos vinculats al queer, la perspectiva de gènere i la noció de subcultura; per la influència que ha exercit en les generacions més joves de crítics i comissaris i en la conformació de discursos i pràctiques vigents en l’escena artística actual. A les imatges, a dalt, Arnau Puig; a sota, els guanyadors dels premis i els presentadors de l'acte celebrat al MACBA.