El postimpressionisme de Josep Boix Soler al Museu Arxiu

El Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres, Carretera de Sant Vicenç, 14 presenta del 31 de març al 7 de maig de 2017, una retrospectiva dedicada a Josep Boix Soler. Exposició compta amb vint-i-cinc obres d’aquest artista, la majoria pintures a l’oli amb paisatges de Llavaneres i altres indrets, retrats, etc. Pintor postimpressionista català del segle XX, Josep Boix Soler era fill del Cal Boix, una de les cases pairals de Solsona (Lleida). Va néixer, doncs, a pagès, circumstància que marcaria profundament la seva personalitat. Es va formar a Barcelona, concretament va estudiar a l’Acadèmia Baixas i a l’Escola d’Arts i Oficis, coneguda popularment com la Llotja. S’interessà especialment pel paisatge i n’explorà les possibilitats expressives, encara que també va fer retrats i bodegons recolzats en una sòlida base de dibuix i un auster i estudiat cromatisme. Durant la seva dilatada carrera va participar en exposicions i mostres col·lectives com ara l’Exposició d’Art celebrada el 1923 a Barcelona, on va presentar les obres “Font del Gat” i “Racó de Montjuïc”. Així mateix va exposar individualment a les Galeries Laietanes de la ciutat comtal. També van poder gaudir de la seva obra a Oviedo (Astúries), on va exposar en diverses ocasions; cal destacar-ne l’exposició monogràfica de Boix Soler el 1979 a la Galeria Nogal. La pintura de Boix Soler es caracteritza per una interiorització de les descobertes dels mestres del primer impressionisme amb la intenció de plasmar la llum i l'instant, sense reparar en la identitat d'allò que projecta. Era partidari, doncs, com els primers impressionistes, de la pintura a l’aire lliure, cosa que li permetia observar amb precisió els matisos de la llum i els colors. Josep Boix Soler pinta el moment de llum, més enllà de les formes que hi ha darrere els paisatges, retrats i bodegons. Els seus trets definitoris són la llum, el color i les petites pinzellades soltes, lleugeres, sempre de colors purs, sempre a la recerca no tant d’una representació realista com de la plasmació d’una impressió sensitiva, personal. Per tant, en l'obra d’aquest artista català, la forma queda relegada a un segon pla, queda subordinada a la definició de les condicions particulars d'il·luminació, per la qual cosa es podria dir que s'ocupa d'allò que li és intrínsec: la llum i el color; mentre que les formes es dilueixen, es barregen o se separen de forma imprecisa, depenent de la llum a la qual estan sotmeses, donant lloc a aquesta «impressió». A la imatge, obra de Boix Soler.