Estudi Tigomigo, c/ Del Viveret, 17 de Terrassa presenta del 30 d març al 15 d'abril Límites, de l'artista Ignacio Llamas.
Ignacio Llamas parla del dolor i els nostres límits en la seva primera exposició a Catalunya. "És una exposició en la qual assumeixo certs riscos, com a mi m'agrada, ja que porto obres que són d'alguns anys però també peces que és la primera vegada que surten de l'estudi". Amb aquestes paraules, l'artista es refereix a les tres obres en volum que donen títol a l'exposició, Límits, i que ocupen el centre de la sala. Tres sacs en els quals estan esculpits els paisatges secs i austers de Castella.
En els últims anys Llamas treballa amb el concepte del dolor, "alguna cosa que tots patim i sentim i que també té la capacitat de construir-nos com a persones tant si ho assumim com si no". Límites inclou peces de les series Soledades, Cercar al Silencio i Vacíos. D'aquesta manera l'artista ens proposa un doble recorregut: un primer viatge en el temps, seguint la seva evolució en els últims anys; i un més íntim i personal en enfrontar-nos als nostres propis paisatges. Les fotografies de Solituds i Cercar al Silencio ens mostren arquitectures fictícies. Escenaris dibuixats amb llum i absència, creats perquè els recorrem amb la mirada. En la sèrie Vacíos, Llamas abandona la majoria d'elements simbòlics que l'havien acompanyat (la cadira, la maleta, l'arbre...) i apareixen noves metàfores per parlar-nos dels nostres límits. Tanques i filats que desapareixen en un paisatge gris i ens parlen de les nostres pors més profundes i les cotilles invisibles que tallen les nostres ales.
A la imatge, fotografia d'Ignacio Llamas.