Videojocs al CCCB

El CCCB de Barcelona presenta fins al 3 de maig del 2020 l'exposició Videojocs.  Sense saber res de la cultura del videojoc no es pot entendre la societat contemporània. Això és el que asseguren Óliver Pérez Latorre (CCCB) i Jérôme Nguyen (ZKM), els comissaris de Videojocs. El muntatge és una adaptació ampliada de l’exposició Gameplay. The next level, concebuda i presentada al ZKM|Center for Art Media Karlsruhe. L’objectiu de la proposta és que el visitant es capbussi en la cultura del videojoc a través de cinc àmbits de reflexió: la història del mitjà; el llenguatge del videojoc; l’experimentació i la innovació artística; els jocs polítics i crítics, i la gamificació de la societat.  Entre els plats forts de la mostra trobem les creacions del canadenc Pippin Bar. L’autor de How to play a Video Game és molt conegut per la seva sèrie Ancient Greek Punishment, que va començar a treballar el 2011. El llenguatge, els mites, les lluites i les interseccions entre el disseny i la teconologia són trets característics de les propostes ideades per Bar, una de les referències mundials en el món dels videojocs. Una altra de les parts interessants de la mostra és la protagonitzada pel col·lectiu Newsgaming, que asseguren que són “un equip de desenvolupadors de jocs independents que creuen que els videojocs no són simplement una diversió. Els jocs i les simulacions també poden fer-nos pensar sobre el que està passant en aquest món. Periòdicament, utilitzarem jocs i simulacions per analitzar, debatre, comentar i publicar grans novetats internacionals”. Un dels membres de Newsgaming és Gonzalo Frasca, que amb el joc 12 de setembre acompleix la voluntat d’inquietar i convidar a la reflexió.  Però la diversitat de la mostra fa que el contrapunt al to combatiu i polític dels videojocs de Newsgaming el trobem a Monster Prom, un joc que en part es va inspirar en el mític joc de rol d’aventures The Yawhg. Elías i Juan, els seus creadors, van començar a treballar junts per gestionar un projecte anomenat Indie G Zine, que bàsicament era una celebració de jocs indie en forma d’un llibre d’art de col·laboració. Aquest projecte els va permetre conèixer molts artistes amb talent… i un d’aquests artistes va ser Arthur Tien (actual artista de Monster Prom). A Monster Prom hi poden jugar entre 1 i 4 jugadors i segueix la mecànica de Dating Sim. El jugador es converteix en un estudiant de Spooky High a punt d’acabar el batxillerat i busca algú per anar a la festa de promoció. Aconseguir una cita és l’objectiu final d’un joc que recrea un univers adolescent ple de fantasia. Les relacions humanes dominen les trames dels videojocs i el Push Me Pull You dels australians House House no n’és una excepció. Es tracta d’un videojoc sobre amistat i lluita, i segons els seus creadors “combina les millors parts del multijugador cooperatiu amb les pitjors parts de la vostra última ruptura”.  L’exposició demostra que des de la seva popularització, als anys setanta, els videojocs s’han desenvolupat de maneres diverses com a mitjà expressiu i d’entreteniment i han passat a ocupar un espai central en el nostre imaginari cultural, per això costa entendre la societat contemporània sense relacionar-la amb la cultura del videojoc. A la imatge, What Remains of Edith Finch. Giant Sparrow. Santa Monica, CA.2017.