La construcció de la memòria segons Antònia del Río, a la Galeria Sicart

Estructures del coneixement és un recorregut per diferents projectes d’Antònia del Río que aborden la temàtica de la construcció de la memòria i el discurs en àmbits institucionals. Sabem que allò que es mostra d’una cultura d’una època és ja el resultat d’una selecció. Com es forgen o es forcen les incorporacions a la memòria? Segons Jean-Yves Jouannais, la posteritat i els seus mecanismes són un gran misteri. El treball de l’Antònia del Río desvetlla aquests processos i ens convida a qüestionar-los. La peça que obre l'exposició és Aliment discursiu teòric, projecte significatiu en la relació de l'artista i la galeria, ja que amb aquesta obra Antònia del Río va ser seleccionada el 2013 per participar en el projecte Matèria primera en què la galeria convocava "artistes que treballen per mostrar propostes, idees o projectes innovadors que permetin seguir avançant en temps de crisi i obrir noves vies dins de l'art contemporani amb projecció de futur". Aliment discursiu teòric és una obra en procés on s’inclouen les cites que l’artista selecciona de diverses lectures que són clau en el procés creatiu. Per l’exposició, es presenta una selecció de cites que connecten amb aquesta recerca –les estructures del coneixement– i que fan referència directa a les peces que s’hi exposen, obres dels projectes La biblioteca absent, Esporgats, etc. El projecte La biblioteca absent s’inicià el 2010 amb la beca de producció artística Fundació Suñol en col·laboració amb el Màster Produccions artístiques i recerca de la Universitat de Barcelona. A l’exposició es podrà veure obra inèdita del projecte. S’hi podrà veure també l’obra més recent, una sèrie del 2017 que consisteix en 12 dibuixos de façanes de biblioteques, fets a partir de la cerca a Google: “Biblioteca Nacional de” que dóna títol a la sèrie. És curiós veure el llistat que el cercador dóna per defecte, tenint en compte la correspondència català-castellà. Entre aquests dibuixos i les obres anteriors, s’estableix una relació entre el contenidor i el contingut, la biblioteca i els llibres, contenidors de la memòria del món i el seu magatzem. Alhora que es genera una paradoxa, el lloc on anar a buscar el coneixement, amb la biblioteca com a símbol, ara substituït pels cercadors a Internet. El projecte Esporgats té també una llarga trajectòria. A l’exposició es posen en diàleg qüestions al voltant de la gestió del coneixement, que aquest projecte aborda des de la pràctica de l’esporgada que es fa a les biblioteques públiques i que consisteix en la retirada de llibres i documents del catàleg. Esporgar (podar) vol dir netejar, escollir. Netejar (una planta) de les branques inútils o supèrflues. Una eina de control de la vegetació que funciona com a metàfora en la gestió del coneixement i la memòria. La inauguració d’Estructures del coneixement és el 8 d’abril a les 12 del migdia a la galeria Sicart (c/ de la Font, 44) de Vilafranca del Penedés. L’exposició pot veure’s fins al 20 de maig.