Finalistes de la XXI Biennal d'Art Contemporani Català: Adrià Gamero

Adrià Gamero (Olot, 1988) centra la recerca artística en la representació del territori i el seu entorn més proper mitjançant la tècnica del gravat. Els paratges que plasma a les seves obres solen incloure arbres i fullatge, en abundància, i la xilografia es converteix en la tècnica protagonista que vehicula el seu discurs. Gamero representa la fusta a través d’ella mateixa convertint els seus dits –acabats en forma de gúbia– en intermediaris llenyosos sense precedents. Els referents. Sense precedents i amb uns referents molt clars: l’artista alemanya Christiane Baumgartner es converteix en la principal font d’inspiració tècnica, mentre que Perejaume, amb L’obra i la por, va enfortir el discurs de l’artista garrotxí que va mamar, des de ben petit, de l’Escola Paisatgística d’Olot. Potser per això a Vayreda i a tots els altres els podríem categoritzar com a referents invisibles i fantasmagòrics que han fet molt bona feina en el subconscient del jove artista que abandera la nova Escola Paisatgística d’Olot sense ni tocar els pinzells. No sabem si el seu pas formatiu per l’Escola d’Art d’Olot li ha deixat empremta –sospito que no–, però no hi ha cap dubte que la Garrotxa té un nou deixeble per protegir. Vuit hores diàries al paisatge. Des d’un estudi a la seva terra natal, Gamero dedica un mínim de vuit hores diàries al paisatge, un gènere artístic caduc que, inexplicablement, no deixa de trobar nous adeptes que el prenen, el revisen i el transformen amb uns resultats magnífics. El seu procés de treball és extremadament metòdic: ni muses ni assistència a actes socials: hores. La font primària d’on beu són els espais naturals del seu entorn, que primer fotografia per després traduir-los al damunt d’un nou suport. La imatge reapareix a la nova superfície gràcies al treball lent i minuciós de les gúbies tot perseguint un objectiu ben clar: representar amb la màxima fidelitat possible el paisatge sense introduir-hi nous elements. L’obra finalista. Amb l’obra Detall 01, de la sèrie Arquitectura de Subsistència, Gamero va quedar finalista en la XXI Biennal d’Art Contemporani Català. L’obra és un exercici de documentació i visibilització del paisatge, que pren com a element central les cabanes de pedra seca, unes construccions que han participat en la modificació de l’entorn rural del territori. El que interessa a Gamero d’aquestes construccions és clar: el mateix acte de construir un habitacle, una imatge o un paisatge. Podem veure en la seva obra una nova mirada que complementa la que ens va deixar Jordi Fulla, que també va escollir les cabanes de pedra seca com a habitacle conceptual del seu treball. Ritme lent i laboriós. L’obra d’Adrià Gamero ens transporta a uns escenaris que, a molts, ens resulten familiars i que ens transmeten un recolliment uterí. Observant la seva obra, treballada des d’un ritme lent i laboriós, recordem el pas de les estacions, on tot transcorre en el moment adequat i mai abans. Gamero respecta el ritme que la seva obra li demana i, en cap cas, permet que la pressa de les gúbies se salti un hivern.