Nix, d’artistes com a cecs, de cecs com a artistes

El Museu d'Art de la Pell de Vic, c/ de l'Arquebisbe Alemany, 5, presenta de l'1 de abril al 20 de maig de 2017 Nix. D’artistes com a cecs, de cecs com a artistes d'Alvar Calvet. Nix és un terme que l’artista Àlvar Calvet pren com a enunciat per reunir i exposar els seus darrers treballs al Museu de l’Art de la Pell de Vic. Obres fetes en temps diferents i que coincideixen en explorar el defora de la imatge, aquells espais de l’inconegut que sempre han marcat el seu singular treball en la pintura. Aquesta paraula de tres lletres respon a una clau mitològica: és la deessa primordial de la nit, la figura de qui habita en la foscor i orfe de llum transita pels espais subtils de la visió. I precisament, les obres que ara ens presenta recorren els mons no accessibles a la retina, són una experiència sobre l’invisible i la ceguesa. En el recorregut de les sales l’espectador pot gaudir del procés del seu treball, considerant que l’obra no és mai un fet aïllat sinó un arxiu de documents. L’artista, lluny del solipsisme creatiu del taller, cerca la guia dels altres, comparteix experiències i registra el procés com una forma de coneixement sobre quelcom que és primordial per l’art i tanmateix les persones: la visió, i la llum com a medi fonamental per a tal experiència. La mateixa llum de les línies de pinzellada que construeixen la seva pintura, o la llum que fa possible la fotografia. En aquesta exposició, a través dels diversos projectes, és fàcil destacar els trets fonamentals de l’Àlvar Calvet: inquiet explorador de la pintura i el fet visual, sempre d’impecable resolució tècnica; artista social que busca la col·laboració i l’aprenentatge des de l’intercanvi , creador transdisciplinar, en constant exili dels territoris massa confortables de l’art. Un pintor que sap experimentar més enllà de la superfície pintada, que sempre parteix de la imatg17e primordial, per exemple una línia, per escrutar el defora del fet pictòric com a gest estètic o com a experiència d’allò visual. Un creador que treballa en col·laboració, a moltes mans i per a inesperades resolucions. També, un artista que practica la desobediència a tota hegemonia de la pintura per tal de poder fer recerca en altres processos, formats o medis iconogràfics sense deixar de ser un autor plenament identificat amb el context de la pintura. L’Àlvar és un pintor preocupat per entendre la pintura com un exercici cognitiu i al mateix temps emocional. Com un productor social, l’Àlvar motiva als altres a representar i sentir el món dels invidents per escriure plegats un poemari visual. A la manera de l’antropòleg, ell mateix pren registres documentats sobre la polaritat d’aquesta experiència: el cecs visualitzen mentalment, mentre els vidents recorden la visualitat. Així, en el procés de l’obra, l’artista exposa un llibre escrit en braille que funciona com un arxiu de preguntes i respostes, entrevistes a persones cegues al respecte d’experiències visuals. En aquesta obra, Les preguntes i el llibre (2011), hi ha una demanda que compendia tot l’exercici: “Quin és el teu somni?”. Un enunciat d’enorme potència, l’intent de relatar la imatge de l’impossible, del desig i la seva transferència a un exercici verbal i visual. Ara, ha entregat cadascuna de les 6 entrevistes a un o a una ceramista per a que n'interpretin la lectura en forma de rajola, blanca o de color, que podem veure en Ofrenes (2017). Per altra banda, en el procés de Interacció a 6 mans (2014), l’artista demana la col·laboració de dos persones cegues per dibuixar-se entre ells a partir del tacte. La ceguesa, en aquesta obra, deixa de ser una malaltia física per a devenir una forma més de relació i comunicació. D’aquesta acció en sorgeix un vídeo i 4 retrats fets en retolador dels que també se n’ha fet una còpia en un sistema tàctil per a invidents consistent en un paper de microcàpsula. Aquesta còpia tàctil en paper químic, s'ha fet també posteriorment amb tota la galeria de retrats que configuren l'exposició, fins a un total de 124. Com els que van sorgir de l’acció Amb els ulls tancats, acció 2, on l’artista amb els ulls tapats - com ho testifica el document videogràfic -, va dibuixar a 40 persones. (Pilar Bonet) A la imatge, cartell de l'exposició "Nix, d’artistes com a cecs, de cecs com a artistes".