"Zoòtrops" de Frederic Amat a La Pedrera

La Pedrera de Barcelona presenta del 21 de març al 16 de juliol del 2017 Zoòtrops de Frederic Amat. A Frederic Amat li agrada recórrer els indrets en què hi hagi elements provocadors  d’actituds inesperades. És en aquest sentit que la seva activitat com a artista s’ha desenvolupat gairebé en tots els àmbits en què sigui possible posar de manifest allò que atreu la seva sensibilitat i, consegüentment, la seva atenció. En realitat és un pintor, en el sentit que cal manipular una matèria que impregni i que marqui territori, no que romangui com  a simple efluvi. Així ens ho ha mostrat en tot el que ha fet; en les pintures ha tendit sempre vers el collage; en el dibuix ha posat de manifest els traços grassos o, si no, aquells signes que cridessin la curiositat sobre per què són presents en aquell espai. Igualment ho ha fet quan s’ha tractat de fotografia o bé de cinema: en tot allò en què ha intervingut sempre són presents la taca, el gruix, la massa i, en darrer cas, fins i tot, el moviment compacte i abassegador. La qüestió és que allò que l’artista faci per entrar en joc, segons la seva sensibilitat plàstica, es noti per mitjà de la imatge, de la taca, de l’objecte, la seva presència contundent i ocupant. Així ho ha fet també en les seves intervencions en l’arquitectura; no ha col·laborat complementàriament amb l’arquitecte, sinó que ha intervingut en l’arquitectura amb elements singulars, detonants, que marquin que per aquell indret hi ha algú més que qui és responsable de l’element bàsic. Han esdevingut cèlebres les façanes o els espais en què té intervencions amb olles senceres, esberlades o bé de trencadís. Són espais públics on es fa present la intervenció del seu món sensorial. Efectivament, aquestes intervencions, en interferir l’espai, han esdevingut escenografies reals i, en conseqüència, espais en què actua per ell mateix i al marge de l’espai on estan, si bé és aquest el que, en principi, ho justifica tot (objectes, taques i el que sigui). Aquest és el principi de l’escenografia: vés a saber la càrrega d’una olla, sencera, trencada, esmicolada o la d’un gruix matèric de color o en negre, o una sobrecàrrega d’elements repetitius o variats, o uns collages (sobre el collage esdevingut ja bàsic) d’elements fumosos o imprecisament compactes. Cada element allí present hi és com un actor més, amb el seu rol i la seva representativitat. Tot plegat –conseqüència també de la pràctica de taller a la qual s’ha habituat Amat (indret de treball en què el desordre aparent és total i l’amuntegament d’elements, totalment caòtics)– ha determinat que en el procés creatiu dels anys l’artista mateix ha convertit el seu entorn vital i el seu espai plàstic creatiu en un autèntic seguici d’imatges. Aquesta realitat matèrica disposada en l’espai i en el temps l’ha portat a pensar que potser el més similar del món concret que hi ha en la seva obra sigui el que a finals del segle XIX s’anomenava un zoòtrop (seguici d’imatges aparentment sincopades però que en realitat determinen i són un conjunt concret). És el que ha fet que, en l’exposició que prepara per a l’espai de la Pedrera, Amat hagi pensat, a partir d’aquest símil, a designar la nova mostra com a zoòtrop i, en conseqüència, afegir-hi alguns elements gaudinians. Una acció més possible amb el zoòtrop. A la imatge, Frederic Amat. Mur d’ulls 2011 © Graciela Iturbide.