Jordi Fulla a la Sala Pere Daura del Museu de Montserrat

Del 8 d'abril a l'11 de setembre de 2017, l'igualadí Jordi Fulla presenta una instal·lació a la Sala Pere Daura del Museu de Montserrat, amb el títol Anatomia d'una illa a ulls clucs i comissariada per Albert Mercadé. La Sala Pere Daura del Museu de Montserrat estrena una instal·lació de l’igualadí Jordi Fulla, que presenta una mirada inèdita i divergent sobre els punts de tensió estètics i culturals entre Orient i Occident. Es tracta d’una exposició pensada expressament per al museu del monestir, i que es podrà visitar durant tot l’estiu. La plàstica i el pensament orientals són una de les fonts d’inspiració primordials de Jordi Fulla d’ençà el seu primer viatge al Japó, l’any 2005. Deu anys més tard, Fulla revisita l’illa nipona amb l’objectiu d’iniciar un nou moment artístic, amarat dels valors que sempre el van captivar: l’aquiescència del paisatge, l’essencialitat transcendent de la seva cultura o el misteri tel·lúric de les seves illes i muntanyes. Un imaginari que el pintor contrasta amb els seus propis hàbits de pintor occidental, com per exemple la necessitat d’intel·lectualització de les imatges, l’exploració racional del món, el qüestionament crític de la mirada o el misteri romàntic del paisatge. Dotze mesos d’àrdua reflexió pictòrica, en estret diàleg amb el comissari de la mostra, Albert Mercadé, amb qui comparteix pensaments, referències literàries, pictòriques, filosòfiques, amb la finalitat d’arribar a la creació d’un escenari plàstic final, que sigui alhora gènesi, síntesi i desenllaç d’una nova mirada holística i transcendent cap el món. El dispositiu ideat per Jordi Fulla està basat en la seva obsessió natural per les illes: illes fredes (icebergs), i càlides (les volcàniques del Japó); illes humanes (les cabanes de pedra seca) o illes oceàniques (cartografiades a Islands). Illes, també, com a font de coneixement i misteri que poblen els imaginaris tant d’Occident –de l’illa Utopia de Thomas More a l’illa dels morts de Böcklin– com d’Orient –dels gravats de Hokusai als films de Kaneto Shindo. Per aquest motiu Jordi Fulla ha encarat el projecte de Montserrat com si es tractés d’un viatge iniciàtic, en exploració d’una illa alhora estranya i remota. Tòtems, roques, illes, mars interiors, barrancs, icebergs… L’anatomia d’una illa traçada a palpentes, amb l’obscuritat pròpia del viatge espiritual que l’ha permès divisar tot un fecund món d’imatges de gran profunditat psicològica.