L'obra recent d'Arranz Bravo a la Pilar Riberaygua

Del 6 d'abril al 12 de maig de 2017, la Galeria d'Art Pilar Riberaygua, del carrer de la Vall 12, d'Andorra la vella, acull una exposició de l'obra més recent del gran artista Arranz Bravo. (Barcelonam 1941). Eduard Arranz Bravo és pintor i dibuixant. La seva obra presenta un component surrealista inquietant i misterios que el fa destacar com autor inconformista de gran personalitat. Va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi entre 1959 i 1962. El 1961 va realitzar la seva primera exposició individual "15 pintures d’Arranz", al Club Universitari de Barcelona, però l’exposició que el va donar a conèixer a la crítica barcelonina va ser l’organitzada per l’Ateneu barcelonès el 1962. Entre 1968 i 1970 Arranz Bravo va formar part del grup integrat pels pintors Gerard Sala, Robert Llimós i Rafael Lozano Bartolozzi, amb qui va seguir col·laborant fins 1982, alternant les exposicions conjuntes amb les individuals. El contacte amb aquests artistes va influir en la seva obra, inicialment abstracta, que es va aproximar a la nova figuració i al pop art. Va intervenir juntament amb Bartolozzi en les decoracions murals de la fàbrica de curtits Tipel de Parets del Vallès (1971), d’un establiment hoteler de Magalluf (1973), de la façana de l’edifici del Centre Internacional de Fotografia de Barcelona (1978) i de la casa de Camilo José Cela a Mallorca (1979), així com en les exposicions celebrades a la galeria Bleu d’Estocolm (1971), a la que van presentar la seva sèrie Tauromaquia, i "Dibuixos i escultures en marbre", a la sala Gaspar de Barcelona (1973, 1977 i 1979), a la galeria Vandrés de Madrid (1975 i 1980) i al saló del Tinell de Barcelona (1979): "Mides universals". També van muntar happenings, van crear llibres, escultures i acoblaments en fusta. Eduard Arranz-Bravo és un artista generós. Les portes de la seva fundació s’obren sovint per acollir exposicions de joves creadors. L'artista consolidat s'apropa a noves propostes, no defuig possibles confrontacions estètiques. En una conversa al seu taller, fa uns anys, al voltant d'aquest tema, Arranz-Bravo va rememorar les col·laboracions amb Rafael Bartolozzi i reconeixia que “és estimulant l’apreciació que poden fer altres persones de la teva obra, pot ser realment molt fructífer”. Ve a compte recordar aquelles paraules justament ara que, amb motiu del seu 75è aniversari, es presenta '75-75'. Un exercici brillant d'encarar 75 peces –entre les quals una cinquantena d’inèdites– amb les interpretacions de 75 personalitats de la cultura. Crítics, pensadors, artistes, col·leccionistes, poetes, galeristes, suggerint lectures juganeres, oferint mirades inesperades, amplificant significacions, al servei d’una trajectòria lúcida. Un guirigall de veus de diverses generacions que reverberen entusiastes sobre l'obra del pintor del mocador vermell al coll.