La Galeria Trama del carrer Petritxol 5, de Barcelona, acull del 6 d'abril al 16 de maig de 2017, l'exposició Interiores y seccciones transversales de Gonzalo Sicre. L'artista en diu: “Sempre m’interessà l’obra de Lucian Freud i el personatge. Crec que el seu treball transcendeix la realitat d’allò representat i aconsegueix allò que és tan difícil d’explicar al menys per a mi per ésser tan sorprenent. Igualment sorprenent és la col·lecció d’art que tenia a la seva casa de Kensington. Obres de Francis Bacon, Frank Auerbach (ambdós eren amics de Lucian) Camille Corot, bronzes de Rodin, Degas. Normalment acostumem a veure aquestes obres a museus, perfectament ordenades i amb una bona il·luminació. Quan les veiem en un ambient domèstic amb muntanyes de llibres pel terra al peu del quadre “Two Figures” de Bacon, o “Balzac nu amb els braços creuats” de Rodin sobre una taula envoltat de plats, drap de cuina i gairebé sense il·luminació, em decidí a pintar una gran panoràmica de 140 x 800 cm sobre algunes habitacions de la casa. Comença amb una habitació que té un Corot sobre la xemeneia i un bronze de Degas, un Auerbach a la paret contigu. Continua amb dos quadres del dormitori de Lucian des de diversos angles. Aquí hi ha un Bacon, un Auerbach, sobre la taula un bronze de Rodin “Isis” i un cavall en bronze de Degas sobre l’aparador. L’últim quadre és una sala que té el Balzac nu sobre una taula rodona i com a punt i final al recorregut hi ha un cavallet en un racó de l’habitació dins la foscor. Em semblà que era el millor final, ja que la casa pertany a un artista i aquest racó en penombra em recordava al Crist de Velázquez, sense tenir res que veure però el cavallet té quelcom de forma de creu, aquesta creu que portem tots els artistes. En paraules de Truman Capote, “Quan Déu li entrega a algú un do, també li dóna un fuet; i el fuet és únicament per autoflagelar-se”. Al fil d’aquestes associacions com la del Crist de Velázquez, també vaig veure a Vermeer, Mark Rothko…. I això sempre em sembla un bon punt de partida per a començar un quadre que després no tindrà res que veure amb ells, com ha de ser. Secció transversal és la part científica de l’art. En aquest cas de la pintura italiana fins el 1400. L’anàlisi científic permet identificar la gama de pigments emprats pels pintors del Trecento a Florència i Siena, Cennino Cennini, Giotto, Ugolino di Nerio, Duccio, etc. L’acumulació de capes de pintura per aconseguir el color adequat, són analitzades per esbrinar espessors i el tipus de pigment utilitzat. Jo he utilitzat les imatges de manera que guardaren una relació amb el tema representat. El resultat és una abstracció que parteix d’una micro-realitat que conformava un art profundament religiós, i jo penso que acaba essent una abstracció profundament religiosa”.