Desafinades videoanimacions de Paco Guillén a José de la Fuente

La Galeria José de la Fuente, c/Daoiz i Velarde, 26 de Santander presenta del 6 d'abril al 9 de maig Pràctiques desafinades de Paco Guillén. Paco Guillén és el creador d'un univers particular i ha triat el dibuix com a camp d'experimentació i com a base de la seva pràctica artística. La ironia o l'amargor són alguns dels recursos utilitzats en els seus dibuixos per al·ludir a l'existència humana, i es tracta d'una obra directa, sense concessions, que ens mostren sovint els aspectes absurds de la nostra societat i plantejant-nos preguntes sobre la naturalesa de l'ésser humà com a animal social. Pràctiques desafinades és la tercera exposició individual de Paco Guillén a José de la Fuente. En ella fa un repàs pels diferents camins que ha obert al voltant del dibuix, com són la vídeoanimación, els treballs sobre paper o les instal·lacions "triangulades". Així mateix, subjau en aquestes obres les qüestions que ha abordat al llarg de la seva trajectòria, la idea del domèstic, l'absurd, la naturalesa de l'ésser humà com a animal social, etc. A l'espai de la galeria conviuen, entre altres, la videoanimació Teatre del Món (mapa I), que ens mostra una estranya relació entre els conflictes fronterers i un ball, un moviment hipnòtic d'una relació fronterera físic / política, i la peça Smoke and mirrors que combina la videoanimació basada en un dibuix sobre paper de datàfon i l'objecte lloc en l'espai, i ens parla dels artificis i de l'il·lusori de l'art. Escriu Gopi Sadarangani en el text de l'exposició, que "totes les lloances que pugui dir l'art de Paco Guillén, oblidaran el que realment importa en ell; que no respon a cap versemblança i que no es tracta d'una expressió general, sinó més aviat extremadament individual. Una autobiografia de l'educació sentimental desvetllada, formes flotants que es resisteixen a la succió, com el perfum més essencial que podem deixar en el deixant de l'art. No es refereix a la trobada amb esdeveniments materials sinó a la vehemència imaginativa que d'això procedeix, emprant l'espai i la memòria orgànica per dur a les nostres pupil·les les petjades d'una humanitat movedissa que es topa amb el rocós del món. " A la imatge, "Teatre del món (mapa I)" (detall), Paco Guillén, 2017.