Begoña Zubero reprèn els espais explorats per Antonioni

La sala Artegunea, Plaça de les Cigarreres, 1 de Sant Sebastià exposa del 7 d'abril al 2 de juliol de 2017 Gent del Po de la fotògrafa Begoña Zubero. Gent del Po busca un acostament entre personal i documental al paisatge natural i humà entorn del riu Po ​​a Itàlia. La mostra, comissariada per Enrique Martínez Lombo, es compon de 94 fotografies positivades en suports variables i pertanyents a 3 sèries (Li Sponde, Le Capanne i Paesaggio industriale), a més d'un exemplar de la revista Cinema nº 68, una cabana, i dos vídeo-instal·lacions (Dal Ponte i Pontelagoscuro). La mostra és el resultat dels seus últims quatre anys de residència a Itàlia. Un projecte que va sorgir després del descobriment de la faceta de Michelangelo Antonioni com a fotògraf gràcies a les imatges que acompanyen el seu article Per un film sul fiume Po, publicat el 1939 a la mítica revista Cinema. En ell es preguntava si la manera de tornar a la topografia física i humana del riu que havia pertangut al paisatge de la seva joventut havia de ser a través del documental o la ficció. Zubero reprèn aquesta idea per mitjà d'una aproximació fotogràfica als espais explorats per Antonioni, el que ha donat com a resultat un complex univers visual en què el paisatge pren protagonisme a través de la fotografia, escultura, vídeo i instal·lació. Pel que fa a la visió del paisatge en l'obra de Zubero, es pot entendre com una ruptura amb el seu treball anterior, ho és només en la seva vessant formal, ja que la idea subjacent és la mateixa en la qual ja havia treballat amb anterioritat en el seu projecte Existenz, un recorregut per l'arquitectura de poder dels règims totalitaris europeus del segle XX, en què explora la importància de la idea del registre i la memòria. Ara ja no ho fa per mitjà de les monumentals construccions sinó a través d'imatges en les quals la naturalesa i el riu cobren protagonisme, convertint-se en dipositaris de la identitat, memòria i imaginació de la col·lectivitat. L'absència de la figura humana no és impediment perquè l'èpica de la vida quotidiana es faci present en les fotografies de Begoña Zubero a través dels testimonis que l'activitat antròpica deixa en el medi natural, des de les autoconstruïdes cabanes de pescadors fins a les xemeneies protagonistes dels paisatges industrials. La interessant tensió que es genera entre la voluntat estètic-pictòrica, que no pictorialista, que assumeix la concepció clàssica del paisatge com a exponent de l'art de la contemplació, i el terreny més expansiu i postconceptual de l'art contemporani, que es va incorporar a la fotografia de paisatge als Estats Units a partir del moviment New Topographics de mitjans de la dècada dels setanta (i que a Europa tindria la seva màxima expressió en l'Escola de Düsseldorf), aporta interès i complexitat a aquest treball, obrint nous camins per a futures investigacions. A la imatge, Begoña Zubero, "Le sponde", 2017. © Begoña Zubero.