L’estètica i el pensament orientals són una de les fonts d’inspiració primordials del pintor Jordi Fulla d’ençà el seu primer viatge al Japó, l’any 2005. Deu any més tard, Fulla torna a visitar el país nipó amb l’objectiu d’iniciar un nou projecte artístic, immers en els valors que sempre el van captivar de l’illa, i en contrast amb el seu imaginari de pintor occidental. D’aquí neix el projecte expositiu Anatomia d’una illa a ulls clucs, que es pot visitar a la Sala Daura del Museu de Montserrat (MDM) fins l’11 de setembre, i que s’ha gestat durant més de dotze mesos en estret diàleg amb el comissari de la mostra, Albert Mercadé, amb qui ha compartit pensaments, referències literàries, pictòriques, filosòfiques a través d’un intercanvi epistolar.
Jordi Fulla és un artista de carcassa occidental fascinat per la mirada oriental. L’ull d’occidental l’empeny com a artista a calcular, mesurar, reproduir, cartografiar, alterar. L’oriental, en canvi, el porta a buidar, suggerir i fusionar-se amb una natura que sempre l’ha meravellat des de la distància. A Anatomia d’una illa a ulls clucs Jordi Fulla ha mirat de capturar el punt de tensió estètica entre totes dues cultures. L’eix de l’exposició pivota entorn una gran instal·lació a l’espai central de la Sala Daura del MDM, en la qual l’artista ha recreat el que els japonesos anomenen com un món flotant: un indret indeterminat que congela un o diferents instants físics o mentals –un accident natural, una estranyesa de la natura, una impressió sublim. Pintures, escultures i dibuixos es condensen en aquest espai intermedi, amplificador de moltes de les preocupacions inherents a l’artista: la dualitat entre artifici i natura, entre llum i foscor, entre realitat i ficció.
El dispositiu ideat per Jordi Fulla està basat en la seva obsessió natural per les illes: illes fredes (icebergs) i càlides (les volcàniques del Japó); illes humanes (les cabanes de pedra seca) o illes oceàniques (cartografiades a Islands). Illes, també, com a font de coneixement i misteri que poblen els imaginaris tant d’Occident –de l’illa Utopia de Thomas More a l’illa dels morts de Böcklin– com d’Orient –dels gravats de Hokusai als films de Kaneto Shindo. Per aquest motiu, Jordi Fulla ha encarat el projecte de Montserrat com si es tractés d’un viatge iniciàtic, en exploració d’una illa alhora estranya i remota. Tòtems, roques, illes, mars interiors, barrancs, icebergs… L’anatomia d’una illa traçada a palpentes, amb l’obscuritat pròpia del viatge espiritual que l’ha permès divisar tot un fecund món d’imatges de gran profunditat psicològica.
L’exposició es pot veure del 8 d’abril a l’11 de setembre.