Pep Duran a la Fundació Vallpalou, que estrena directora

La Fundació Vallpalou de Lleida inicia nova etapa de programació d'exposicions i activitats sota la direcció de Pilar Parcerisas, crítica d'art, historiadora de l'art i comissària d'exposicions independent. La primera exposició programada del 2020 està dedicada a Pep Duran, amb el títol Dibuixar els dies, que es podrà visitar fins al 18 d'abril. Aquesta mostra desplega el procés de treball de l'artista a la manera d'un assaig que aplega "macrocollages" de diferents gèneres partint del dibuix i l'escultura, mitjançant 60 obres, entre collages i objectes que constitueixen la seva memòria gràfica i vital. Com descriure aquest temps vital? Pep Duran ho fa a partir d'apilar papers, fustes, objectes, gargots i fragments d'una realitat trobada. Fa de drapaire del temps i dóna nou alè de vida a un temps fet bocins com és la mateixa vida. Malgrat buscar la forma en la seva unitat, tot acaba essent una estella del que resta del dia, i ell s'esforça a sumar formes, com en el vestit, unitat de fragments i patrons: una màniga, un coll, un puny, un barret. Apilar els dies, amb el seu garbuix, desordre i acumulació inevitable uneix l'home amb el seu caos vital. Poeta del temps, dibuixa els dies amb aquests collages que són els seus quaderns de notes. El mateix artista ha definit el seu treball com una "col·lecció d'imatges i formes acumulades i seleccionades al llarg dels anys amb vocació de "dietari gràfic" i objectual, un petit imago mundis personal on cohabiten l'ordre intencionat i deliberat, l'atzar, el món relacional que construeix una narració oberta". Per a Pep Duran, aquests dibuixos formen un llarg poema visual, una obra de teatre muda, que compon finalment un gran palimpsest visual". En aquesta narració visual, en què memòria i arxiu s'activen i reactiven permanentment en contant construcció, desfeta i reconstrucció cal destacar la presència d'algunes obres o sèries específiques, com per exemple l'obra més antiga, de la sèrie Mans (1981), una Lipotípia (1984), l'escultura Com un bosc (1987), dues obres del terra teatral de l'obra El funàmbul (1989) de Jean Genet, la sèrie Grades (2009) referida a l'espai teatral, deu collages de la sèrie Amorfa (2012-2014) i un conjunt d'obres becketianes, que reflecteixen el caràcter absurd i angoixant de la condició humana. Com a bon escenògraf i atrezzista teatral, per a aquest aterratge a terres lleidatanes i a la Fundació Vallpalou destaca la instal·lació "in situ" que Pep Duran ha realitzat amb les tauletes de nit antigues de la família Vall Palou, per deferència de Teresa Vall Palou. Pep Duran Esteva (Vilanova i la Geltrú,1955), pintor, escultor i escenògraf, és un artista que té un peu a l'art i un peu al teatre. Es donà a conèixer a final dels anys 70 i inicis dels anys 80, amb projectes com Pluja de mans (1981). És figura indispensable per entendre les propostes artístiques dels anys 80 i 90, pendents d'analitzar, dècades en què desplegà una gran activitat en museus de l'estat espanyol. El Museo Reina Sofía disposa a la seva col·lecció de l'obra Bizarre Corpori/ Geografia Personal – Bosc Anímic (1992) i el MACBA 30 collages del 2007 de la sèrie Sin escenario. Suite Marburg. La seva obra és present a col·leccions privades com la Fundació Vila Casas i a la Col·lecció Rafael Tous. Recentment ha mostrat l'exposició "Orb" (2018) al Teatre Nacional de Catalunya i "Papers adormits" (2019) al Museu de Granollers, institució que conserva l'obra "Construir els dies" (1995) una instal·lació escultòrica en què Pep Duran tallà a bocins peces escultòriques per reciclar-les en una única instal·lació, de la que l'exposició actual que es presenta a Lleida n'és el contra camp.