La Casa de Cultura acull una mostra que homenatja Lola Anglada

Del 18 d'abril al 27 de maig, el pati de la Casa de Cultura de Girona, a la plaça de l'Hospital, 6, de Girona, acull una mostra en homenatge a la il·lustradora Lola Anglada. La Casa de Cultura presenta una exposició homenatge a Lola Anglada (Barcelona, 1893-Tianam 1984), considerada la il·lustradora catalana més prolífica de la primera meitat del segle XX i la primera dibuixant professional de Catalunya i Espanya. L’exposició es basa en el llibre Lola Anglada. Memòries 1892-1984, editat per la Diputació de Barcelona,  mostra la trajectòria de la homenatjada com a il·lustradora i narradora d’una segle d’història de Catalunya. Anglada col·laborà en diverses revistes infantils com Jordi o En Patufet i va publicar llibres de narracions il·lustrats i escrits per ella, que van tenir força popularitat com La Barcelona dels nostres avis o Monsenyor llangardaix. Va ser una dona radical i molt crítica en tots els sentits, tant en qüestions d’art, com en la vida personal i en política. Si per cas ens fixem en els seus dibuixos i il·lustracions veiem que són d’una sensibilitat i un refinament exquisits, i que parteixen de l’estètica noucentista. Aquesta estètica marcarà definitivament l’artista i provocarà sovint reaccions de menysteniment i ferotges crítiques contra les avantguardes. En l’aspecte polític, el seu compromís ideològic amb la República i amb el catalanisme és total. Confrontats amb Lola Anglada els d’avui, que tant s’omplen la boca i roseguen Catalunya tot el dia, semblen uns infants de bressol. La seva valentia en aquest sentit i el seu amor per Catalunya i la llengua són incomparables i definitius. Mai no va voler que el seu llegat sortís de Catalunya ni ella marxar-ne malgrat el perill que corria. Cal dir, en honor a la veritat, que el total de la seva obra va ser pensat i sentit com una autèntica aportació a la cultura catalana, al seu enriquiment. Fins i tot, Pompeu Fabra l’animava a guarnir l’idioma amb noves paraules. I on és ara tot aquest llegat fabulós? On el podem veure i disfrutar? Quant al seu radicalisme íntim, com a personalitat independent i de caràcter, sempre va anteposar l’art per damunt de totes les coses; per això, la seva renúncia al matrimoni i a la maternitat, a ser una dona típica tal i com corresponia a l’època, l’acaba portant a una inevitable però estimable soledat, tan necessària al seu parer per a la creació l’artística.