El col·lectiu Grop arriba a l'EOI

El col·lectiu Grop exposa aquest mes d’abril a l’Escola Oficial d’Idiomes, c/Smith, 55 de Tarragona. La temàtica escollida aquest cop és l’horitzó en un ampli sentit del terme. En Fabio Guzmán ens presenta un conjunt de poemes visuals sota el principi d’incertesa, expressant el seu horitzó vital del moment present. A les obres de Pere Buix podem veure un micro/macrocosmos. La paradoxa fa que no els poguem veure, però s’hi intueixen. Cristina Riambau fusiona les arts de l’esmalt al foc amb la pedra seca, per arribar a un horitzó que faci realitat el desig de la pau. Els espais imaginaris, inaccessibles, allà on els pensaments, il·lusions i projectes s’estenen entre el cel i la terra són expressats informalment per la Charo Costa. Quan diversos horitzons conflueixen, segons el punt de vista, es creen zones de lleugera ventilació i espais variants. L’Olga Pijuan ho expressa amb contundència i color. Antonio Boira crea paisatges d’atmosfera íntima en espais intemporals i de múltiples lectures. Les transparències donen immensitat a la seva coherent proposta. A l’obra de Paquita Esteban es compleix allò que les fulles poden deixar veure: l’horitzó darrere el bosc en tots els estadis de l’any. Sibil·la ens duu la veu de la guerra d’Alep a la seva ceràmica escultòrica. Proposta austera, contundent i incisiva. Els arbres, soca i arrel, són el punt de partida d’un horitzó que sorgeix arran de terra. Jordi Morera arrela persones a la natura d’arbres inacabats. També podeu veure a l’exposició de GROP un “horitzó” col·lectiu creat amb una obra de cada artista que ha intervingut en aquesta exposició. L’exposició “Horitzons” tindrà diverses etapes. La 2a etapa es podrà contemplar a la Sala Lluís d’Icart del Castell de Torredembarra el juny de 2017. Finalment es podrà visitar al Museu Deu del Vendrell. A la imatge, cartell de l'exposició del col·lectiu Grop (detall).